Aquest poema pertany a "TERNURA" un llibre on les poesies parlen de la maternitat i dels infants, des de la exquisida sensibilitat de la escriptora.
Niñita de pescadores
que con viento y olas puedes,
duerme pintada de conchas,
garabateada de redes.
Duerme encima de la duna
que te alza y que te crece,
oyendo la mar-nodriza
que a más loca mejor mece.
La red me llena la falda
y no me deja tenerte,
porque si rompo los nudos
será que rompo tu suerte...
Duérmete mejor que lo hacen
las que en la cuna se mecen,
la boca llena de sal
y el sueño lleno de peces.
Dos peces en las rodillas,
uno plateado en la frente
y en el pecho, bate y bate,
otro pez incandescente...
Gabriela Mistral
"Ternura" 1924
Pintura: J. Sorolla
Evidentment no havia llegit res de l'autora. Sonoritat i tendresa alhora.
ResponEliminaÉs xilena i premi Nobel de Literatura en 1945. De tant en tant la recordem amb un dels seus poemes.
EliminaBon cap de setmana, Quadern!
Quin calfred de bellesa, quin ritme d'onades que besen la criatura...
ResponEliminaAquest poema m'agrada molt. Estic contenta que tu també el trobis bonic!
EliminaCom van les vacances? aprofita que ja s'acaben...
El títol del llibre ja ens diu el que hi trobarem...Si parla de mares i fills, no hi pot manca la tendresa...
ResponEliminaMolt adient la pintura d'en Sorolla, el pintor de la llum.
Llum i tendresa, una bona parella.
Molt encertat el teu comentari, M.Roser. Mares i fills, llum i tendresa, bones parelles!
EliminaSorolla és un dels meus pintors favorits.
Una abraçada!
Jo tampoc la coneixia i m'agrada, ens dóna una persepectiva de la infantesa molt allunyada de la que coneixem. A part de tendresa, hi traspua molta llibertat. I la pintura, preciosa. Bon cap de setmana, Glòria!!
ResponEliminaGabriela Mistral va ser una dona amb moltes inquietuds, a demés de les poètiques. I això es deu reflectir en la seva poesia.
EliminaIgualment, bon cap de setmana!