dijous, 30 d’agost del 2012

"ALCEM LA MÀ SI ELS MURS SÓN BLANCS" J.V.Foix

Haurem d'escoltar a un enardit Foix en aquest poema tan vitalista:  “Hissem la vela en el fustam panxut, salvem esculls entre cants i traülls: Servim el Tot en l’indòcil minut...”

Alcem la mà si els murs són blancs! (Al fons,
la mar.) Obrim de bat a bat, portals
i finestres caduques! A les calçs
d'antics casals marquem-hi solcs pregons.

La llum pertot: el Sol! La Mar! (Racons
amb xarxes molles.) Coronem de sals
les cabelleres toses! Ei, xavals,
cremem matins amb immortals tions!

Cada noia a la boia; i, a l’eixut,
els vells! Tots nus: fora estofes i embulls!
Oh canviants marines de tants d’ulls!

Hissem la vela en el fustam panxut,
salvem esculls entre cants i traülls:
Servim el Tot en l’indòcil minut.

                                   J.V. Foix

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas30 d’agost del 2012, a les 0:07

    Quina fonètica més maca! Un poema ple d'al·literacions que el fan molt bonic de sentir en veu alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog31 d’agost del 2012, a les 0:09

      És un poema molt musical, bonic per escoltar, tot i que Foix no és fàcil de recitar.
      Bona nit, Carme!

      Elimina
  2. Quadern de mots30 d’agost del 2012, a les 9:34

    Aquest to tan alegre, aquest “Ei xavals” no sembla massa en Foix, més senyor i seriós. És un poema ben alegre i jovenívol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog31 d’agost del 2012, a les 0:12

      Cert, aquesta alegria i espontaneïtat no es troben en gaires poemes d'en Foix.

      Elimina
  3. cantireta30 d’agost del 2012, a les 9:37

    Quin gran mestre, i què endimoniadament difícil és escriure així! Algun dia faré sonets, quan em jubili :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog31 d’agost del 2012, a les 0:17

      La poesia que fas és fresca i brillant. Ens agrada.
      Deixa els sonets per quan siguis gran. ;D

      Elimina
  4. Elfreelang30 d’agost del 2012, a les 11:13

    va bé una mica d'optimisme! hissem la vela!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog31 d’agost del 2012, a les 0:18

      L'optimisme sempre va bé i en els moments actuals ens fa molta falta.
      Hissem la vela...i salpem!

      Elimina
  5. Sílvia 30 d’agost del 2012, a les 11:17

    Tens raó, Carme, és ben musical. I lluminós! Jo no el sé llegir com tocaria però sona molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog31 d’agost del 2012, a les 0:19

      Llegir a Foix és una mica complicat, però val la pena l'esforç.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. M. Roser30 d’agost del 2012, a les 21:17

    Un poema ple de llum i molt festiu...fa venir ganes de llegir-lo en veu alta amb el cor enardit: Hissem la vela!
    Molts petonets, remullats per un bé de déu de pluja que està caient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog31 d’agost del 2012, a les 0:22

      Sento la pluja i ... és poesia pura! Després de tants dies i de tanta calor.
      Foix, en aquest poema d'avui, semble més vital i proper que en altres ocasions.
      Bona nit i bona pluja!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)