" CANÇÓ BLAVA " de Joan Vinyoli

Recordem al poeta excepcional, que va morir un 30 de novembre.
La “Cançó Blava” va ser dedicada a Paul Klee, a qui admirava. En el poema en fa una referència explícita.

          Rien, cette écume, vierge vers...

                        S. Mallarmé

Aquest endins del blau de la paraula,
blau cap a blau, cap a més blau encar,
és com parar migdialment la taula
     dels somnis, per atzar,
     a trenc de mar,
     quan gira el far.

Allò que has fet o que pretens, de fet,
aconseguir és sols prendre la droga
del ser-feliç com beure un vas de llet.
Doncs tanca els porticons de la finestra groga
i tot se’t farà blau. (M’enfilaré primer
a un tamboret per arribar a la soga
d’on penja el ninot blau de Klee.)
                                       No goso fer
res absolutament sinó, quiet,
mirar el dedins secret del blau de la paraula.

                                                               Joan Vinyoli




Imatge: Titelles de Paul Klee

"LES QUATRE BANDERES" de Miquel Martí i Pol

Aquest és un dels poemes que hem llegit avui al Correllengua, poemes d'amor a la nostra patria i a la llengua.

Tenia quatre banderes, 
tres les vaig perdre en combat; 
La bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix. 
No la'n trauré fins que bufi 
ben fort el vent de llevant 
i s'endugui aquest mal aire 
que ens toca de respirar. 
Tenia quatre banderes , 
tres les vaig perdre en combat. 

Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
Amb el jardí ple de fulles 
no fa de bon caminar. 
El mal vent encara bufa; 
Jo no em canso d'esperar: 
Per cada fulla caiguda 
als arbres hi neix un tany. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 

De dos amors que tenia 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat . 
Jo ni ploro pel de terra 
ni em lamento pel de mar. 
Plor i laments de què serveixen? 
Gent que lluiti és el que cal. 
De dos amors que tenia, 
l'un en terra , l'altre en mar. 

Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Si quan parlo s'esparveren, 
jo que sí, em poso a cantar. 
Canto i canto i cantaria 
si pogués més fort i clar. 
Quan les cançons fossin pedres, 
vinga fones i al combat! 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha.

Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 
Qui n'aprèn la cantarella 
mai més no l'oblidarà. 
Si de cas no l'heu apresa 
no us canseu de preguntar, 
que si els mots són com la pluja 
la terra som tots plegats. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 
 

                              Miquel Martí i Pol

"ODA AL PRESIDENT COMPANYS" de Joan Brossa

Avui és el 77è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys. L'any 1976 Joan Brossa va dedicar a la seva mort una Oda formada per trenta-dos quartets. En compartim alguns dels més coneguts.

El teu exemple es dreça com un cim:
sentim bullir la sang dintre l’abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
tan odiós, dels nazis i el franquisme.

Però a la vida no hi ha solc prou tort
per a barrar el barranc d’aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i amb l’ombra passarà la tirania.

D’un mar, en surten cent. La claredat
avança. El pensament de tots empunya
la teva imatge de Llibertat,
del teu esforç pel Fur de Catalunya.

Lluitem en la certesa d’ensorrar
tot imperialisme castellà!

                                                       Joan Brossa 

"PASSEJO AMUNT I AVALL..." de F. Garriga i Barata

Una vinya petita, però nostre, un llegat que estimem.

passejo amunt a avall
pel tros de vinya escassa
que em fou llegat.
en reconec els ceps
i els gustos del raïm.

la pluja, el sol,
i els més obscurs silencis envelleixen
la gravetat del most,
la sang més fèrtil.

al got maduren els miracles.

de fúria i pau
la vida amb ulls de vi.

                                                         ...                                                             

borratxo al cant d'entrada al paradís.
borratxes les absoltes del diable.

                       F. Garriga Barata
                              "Swing"

Aquarel·la: Marimar González

"OCTUBRE" de Joan Maragall

Comença l'octubre, un octubre que s'anuncia no tant bucòlic com el descriu el poeta...

                                            

Ah!...l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel, buit d'orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s'agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d'hivern torrat.

                                                  Joan Maragall