La “Cançó Blava” va ser dedicada a Paul Klee, a qui admirava. En el poema en fa una referència explícita.
Rien, cette écume, vierge vers...S. Mallarmé
Aquest endins del blau de la paraula,
blau cap a blau, cap a més blau encar,
és com parar migdialment la taula
dels somnis, per atzar,
a trenc de mar,
quan gira el far.
Allò que has fet o que pretens, de fet,
aconseguir és sols prendre la droga
del ser-feliç com beure un vas de llet.
Doncs tanca els porticons de la finestra groga
i tot se’t farà blau. (M’enfilaré primer
a un tamboret per arribar a la soga
d’on penja el ninot blau de Klee.)
No goso fer
res absolutament sinó, quiet,
mirar el dedins secret del blau de la paraula.
Joan Vinyoli
Imatge: Titelles de Paul Klee
Vinyoli sempre ha tingut una música molt especial.
ResponEliminaDefineixes molt bé a Vinyoli, has captat la seva veu
EliminaCada cançó hauria de tenir el seu color, o cada color hauria de tenir la seva cançó...
ResponEliminaPetonets.
Segur que cada cançó la té. El blau de Vinyoli no em sembla un blau qualsevol, deu de ser intens, profund, enigmàtic.
EliminaPetonets, M.Roser!
Contemplar la paraula per crear la paraula.
ResponEliminaTan senzill i alhora tan dificil.
EliminaLa paraula blava... sempre ho és, perquè és el més espiritual que tenim.
ResponEliminaHo dius molt bé, Helena, sempre trobes la millor manera de definir un poema.
Eliminaés un del meus poetes preferits ...gran Vinyoli gràcies Glòria vaig de bòlit darrerament
ResponEliminaGràcies a tu, Elfree. Si a la teva feina habitual afegeixes el trasbals d'aquests dies no estranya que vagis de bòlit.
Elimina