"JO PAGARIA RESCAT PEL MEU SILENCI" C. Sánchez Cutillas

Compartim un poema de una de les poetes més interessants que, nascuda a Madrid, va ser distingida amb el títol de "Valenciana de l'any " i fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

 

Hi a coses que fa bonic dir-les en Primavera,
dir-les en llenguatge senzill, d'anar per casa
i el més perfecte equilibri entre la veu i el crit.
Clar que són coses meues, sense gens d'importància,
pensament i tot això que no pesen gaire...

De vegades, però, les cremaria totes
com un castell de fusta per sentir-me més lliure,
per saber-me lleugera i amb el cap ple de vent.

Després torne a pensar en elles, en les coses,
com si jugara a amagar amb la tristesa
o a fer la rateta pels carrers amb un espill,
i la sang s'ablama i em creix tant que recobra
l'amplària més correcta que una taca de tinta.

Llavors, jo pagaria rescat pel meu silenci,
i a sol post eixiríem tots dos a córrer món
agafats de les mans com aquells que s'estimen.

                                                                 C. Sánchez Cutillas 

 

"TOT ÉS UNA LLARGA NIT" de Carmelina Sànchez Cutillas

Un clam, una visió poc esperançadora del món actual i el futur. I la veu greu i ferma d'una dona compromesa en la recuperació de la llengua al País Valencià.

Tot és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant. 

La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l'home,
la veritat que jo pregue a tots? 

Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe. 

El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci.

                              C. Sànchez Cutillas
                               "Un món rebel"

" FIDELITAT " de C. Sànchez Cutilles

Un poema que ens parla amb sinceritat de les inquietuds, de les contradiccions que comporta ser dona en el mon que li va tocar viure a la poetessa.

N'estàs contenta? Em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.

I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix.

                Carmelina Sánchez Cutillas

                           "Conjugació en primera persona"


Pintura: E. Hopper

" LA SANG SE'M CLIVELLA " de C. Sànchez Cutillas

Carmelina, una poetessa amb veu potent i reivindicativa, ens ofereix un poema d'amor i d'enyor

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l’instin,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...

No sé si ploraré demà
perquè la pena,
és massa fonda avui,
per a arrencar-la
estella a estella.

Però, tot està a punt:
l'artèria oberta;
les mans enceses; el cos
tens i expectant...
i tot és tan a punt,
que la sang se'm clivella!

                       C. Sànchez Cutilla
                      "Llibre d'amic e amada"

"TINC AL MEU COR..." de Carmelina Sànchez Cutillas

S'acosten dates que recorden dies dissortats de guerres incíviques i batalles cruentes en terres de l'Ebre. El poema de Pedrolo, colpidor, fa palès tot l'horror i la tristesa del poble que les va sofrir.

Avui, el canó fa carn;

n'ha fet, en fa,

i la metralla retruca

contra la xabola,

contra la cantimplora foradada,

que aboca sang sobre la sang

dels morts,

quallada.

Escric a casa

en paper d'estrassa,

amb la sang

del company

que me'n deixa abans de morir

amb la cama tallada

i el ventre de noia.

Avui em feriran o moriré

sense enviar la carta

on dic:

“tot va bé”

mentre la metralla

escombra la trinxera

i els polls fan festa

perquè són sords

i cecs.

Els cossos s'indigesten

amb l'acer,

i ara n'hi ha massa;

no comptaré les tones

per no espantar la sang

que avui sento,

potser

per darrera vegada.

A casa, com cal,

els dic:

“no us enquimereu”;

també es moriran

un dia,

i ningú sabrà

que jo tinc, tenia

dinou anys.

                    M. de Pedrolo

                    Documents, 1950

P. Picasso: Guernica (fragment)

"LA NOSTRA REBEL·LIÓ" de C. Sánchez Cutillas

Torcar la pols és monòton, la dona sembla limitada a un àmbit domèstic, Carmelina ens esperona a ampliar aquest mon en aquest poema.

 

 

TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.

Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.

Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.

 

            C. Sánchez Cutillas

Dibujo: alienelpaisdelasmaravillas