dimarts, 8 de maig del 2018

"JO PAGARIA RESCAT PEL MEU SILENCI" C. Sánchez Cutillas

Compartim un poema de una de les poetes més interessants que, nascuda a Madrid, va ser distingida amb el títol de "Valenciana de l'any " i fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

 





Hi a coses que fa bonic dir-les en Primavera,
dir-les en llenguatge senzill, d'anar per casa
i el més perfecte equilibri entre la veu i el crit.
Clar que són coses meues, sense gens d'importància,
pensament i tot això que no pesen gaire...

De vegades, però, les cremaria totes
com un castell de fusta per sentir-me més lliure,
per saber-me lleugera i amb el cap ple de vent.

Després torne a pensar en elles, en les coses,
com si jugara a amagar amb la tristesa
o a fer la rateta pels carrers amb un espill,
i la sang s'ablama i em creix tant que recobra
l'amplària més correcta que una taca de tinta.

Llavors, jo pagaria rescat pel meu silenci,
i a sol post eixiríem tots dos a córrer món
agafats de les mans com aquells que s'estimen.

                                                                 C. Sánchez Cutillas 

 

10 comentaris:

  1. Un llenguatge imponent, al mateix temps que planer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és una poeta que valdria la pena conèixer-la més, llegir-la més. És molt interessant.

      Elimina
  2. Va ser la primera escriptora en llengua catalana de la qual vaig llegir un llibre complet: Matèria de Bretanya. Hi començà el camí que després he seguit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona entrada! M'agrada saber que va ser ella qui et va obrir la porta a la llengua catalana. Tots els teus lectors ens hem de felicitar, escrius molt bé, Novesflors!

      Elimina
  3. Que bonic, "pagar rescat pel silenci"...Un poema ple de senzillesa i emoció!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, M.Roser, a mi també és un poema que m'arriba amb força. M'agrada com escriu aquesta dona!

      Elimina
  4. El silenci... jo pagaria el que fos per viure sempre en silenci, mai amb música ambiental. I sense pensaments negatius també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estimo molt el silenci. I en sorprèn el poc que el valora la majoria de la gent.
      Penso que la música és per escoltar-la i m'agrada molt sentir-la, però no la suporto com un acompanyament mentre escric o llegeixo.
      Els pensaments negatius són sempre pertorbadors.

      Elimina
  5. Jo no conec aquesta poetessa, ni l'havia llegit mai. I, a jutjar per aquest poema, es mereix un coneixement més ampli i llarg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Carme, és poc coneguda. No es troba gaire obra seva a internet, i és una llàstima.
      Al blog he compartit algunes més de les seves poesies.

      Elimina