"CANÇO DESPRÉS DE LA PLUJA" de B. Rosselló Pòrcel

Feia temps que no compartíem la poesia de Rosselló Pòrcel, avui el retrobem amb una deliciosa poesia molt visual. Ha passat la pluja i el món s'anima.

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.

Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja! 

              B. Rosselló  Pòrcel



Pintura: V. Van Gogh

" ILLA DELS AMANTS " de B. Rossellò Pórcel

Un poema ple de lirisme,  un cant a l'amor, de l'autor mallorquí a qui recordem en el Centenari del seu naixement.

Crit de flama, clam de vent,
en la finestra poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga
d’albes, vol, música, rima
tàcita d’estrèpits, llum,
ira de l’oratge, prima,
joc i cursa que es consum...
 Illa dels Amants: somrís
d’aus incertes, paradís.

                    B. Rosselló Pòrcel

                              

" EN LA MEVA MORT " de Bartomeu Rosselló Pòrcel

Diu Julián Marias: "En la meva mort", que no esperava tan pròxima, arriba Rosselló a una força, una intensitat d'emoció poètica que excedeix dels límits dels versos, i es queda sonant, després d'haver tombat l'última pàgina del llibre, com l'estela d'un vaixell ja passat.

 

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

                       B. Rosselló Pòrcel

" POQUES PARAULES ..." de B. Roselló Pòrcel

Compartim com cada mes un poema de Rosselló Pòrcel, per commemorar el centenari del seu naixement.

                         I

Poques paraules surten
de les boques en calma.
Els arbres del prat, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.

Quan s’acosti la fosca,
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.
Tancarem la finestra

i voltarem la flama.
El foc allargarà

ombres esvalotades.

         B. Rosselló Pòrcel

               " Nou poemes "

" SONET MARÍ " de B. Rosselló Pòrcel

Un sonet que el poeta de Mallorca va dedicar al seu bon amic Salvador Espriu.

                                                                                   A Salvador Espriu

Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de confins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d’un altre més endins.

El vent ha deslligat la blanor d’una trava
sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins
tremola esclat d’espases i argents sobre l’esclava
teulada i fa horitzó dels infinits camins.

Qui dirà dirà d’amargor davant els sols vibrants
i plor segur davant les joies en nuesa
i de negre davant blancs i blaus esclatants?

Qui afirmarà la brega i la lluita constants
en el convit de calma i de dolça peresa,
de batre d’ales d’àngel i d’encís en els cants?

                                   B. Rosselló Pòrcel

" ESTIU PLE DE SEDES " de B. Rosselló Pòrcel

Demà farà 100 anys qua va néixer Bartomeu Rosselló Pòrcel. Una vida curta plena de exquisida poesia. 

Clavell i gerani
velluten la porpra
de les roses. Besen
un migdia jove.

L'estiu ple de sedes
corona la pompa
de l'esplai. Esclata
sal i bronze, roca.

 Sumptuós, l'oratge

l'esquinça, l'isola...
I dins el jardí,
el mata l'aroma.

Flaires blaves, branques
roses, malves, cauen.
Torna el carro. Porta
raïms i magranes.

i la nit et toca,
humida i amarga,
mort, amb herbes, rius,
a les cames nues.

            B. Rosselló Pòrcel

          

Pintura: Laura Climent

" AL FONS DEL VELL CARRER " de B. Rosselló Pòrcel

Tot és alegria al voltant, però en el fons del cor del poeta la tristesa de la mort -una mort pressentida- s'hi ensenyoreix. 

Al fons del vell carrer

i dansaven sardanes,

d’homes i dones bull

la plaça endiumengada;

aquell matinet d’or

era ple de rialles,

de besos i de crits

i braçades en l’aire,

de cares radiants,

desitjos i esperances.

Si sospirava el cor,

sospirava debades,

no podia trobar,

no trobava una imatge

que no fos de consol

i d’alegria sana.

Caminava pel mon

ple de gran malaurança

cercant només la mort

-i era tot joia clara-.

             B. Rosselló Pòrcel

" BROLLADOR " de B. Rosselló Pòrcel

Continuem el nostre homenatge mensual  a Rosselló Pòrcel, en aquest any del centenari del seu naixement.

  L'àngel desinfla les galtes
i encén les flames de l'aigua,
entre ficcions d'incendi
i polèmica de nacres.
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Fina estructura de l'èxtasi.

Calitja de porcellana.
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Entre perles de cascada
i diamants implacables,
l'agonia de les aures. 

                 B. Rosselló Pòrcel

"PLUJA EN EL JARDÍ DE L'ATENEU" de B. Rosselló Pòrcel

Continuem amb l'homenatge a Roselló Pórcel amb motiu del seu centenari. El d'avui és un poema curiós i breu .

Breus vermellors subtils en llamp.
Cercles menuts de verd i blanc.
Corbes gracioses de l'herbam,
ajupides en el quadrat.

Una pedra, al mig, posa argents
i ploms en lluita.
I damunt tot,
vellut i negre de palmeres
mai no agitades per cap vent.

                   

                  B. Rosselló Pòrcel

" LEDA " de B. Rosselló Pòrcel

La legenda de Leda i el cigne inspirà al poeta mallorquí un sonet.

L’aigua rissa un aire fi
-estrofa de blaus, carícia-
i acusa sedes recents,
presó de llunes fingides.

Sobre el cristall, una obaga
divina fressa lasciva.
Ones i plomes en flagell.
Nervi de roses. Enigma.

Marbres de l’instant s’encenen
vora la fuga imprevista.
Pompa, silenci, fatiga.

Corba de blancs i d’espines.
L’escenari entremalia
la procacitat maligna.

                         B. Rosselló Pòrcel


Pintura: Peter Prosper Tillier

" SÓLLER " de B. Rosselló Pòrcel

El poema d'avui l'ha triat la Sílvia. La imatge també la suggerit ella. Té bon gust!

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.

Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.

El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.

El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

                B.Rosselló Pòrcel 

"ESCOLTO LA SECRETA HARMONIA" de B. Rosselló Pòrcel

 "Austera eixutesa i eliminació conscient d'efectismes, heus ací la característica fonamental de Rosselló Pòrcel. Ell ha defugit les fàcils postures gracioses". 
Ho diu un gran poeta i bon amic seu: Salvador Espriu

Escolto la secreta harmonia de l'aire
i l'ardor que tremola
d'unes grans aigües lliures. 

Ales i dansa! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges! 

Estic sol en aquestes 
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra. 

                 B. Rosselló Pòrcel