Continuem el nostre homenatge mensual a Rosselló Pòrcel, en aquest any del centenari del seu naixement.
L'àngel desinfla les galtes
i encén les flames de l'aigua,
entre ficcions d'incendi
i polèmica de nacres.
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Fina estructura de l'èxtasi.
i encén les flames de l'aigua,
entre ficcions d'incendi
i polèmica de nacres.
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Fina estructura de l'èxtasi.
Calitja de porcellana.
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Entre perles de cascada
i diamants implacables,
l'agonia de les aures.
B. Rosselló Pòrcel
Magnífic. Un gran domini i riquesa del llenguatge, i una capacitat d'abstracció molt potent.
ResponEliminaGràcies!
De res. Celebro que t'agradi, Cantireta.
EliminaUna abraçada!
Quines imatges més poètiques i alhora potents. Bonic poema.
ResponEliminaGran imaginació tenia el poeta per crear aquestes imatges i metàfores tan elaborades.
EliminaSi no fos pel títol, mai no hagués endevinat que parlava d'un brollador... no sé si això és bo o dolent, a vegades hi ha poemes que em costen. ;)
ResponEliminaNo és un poeta fàcil de llegir. Se l'hi ha de reconèixer un gran domini del llenguatge, molt bell. Però costa...
Eliminaquanta força
ResponEliminaPotent!
EliminaAquest poema m'ha fet pensar en un retaule barroc, és un llenguatge tan refinat i ple que em costa fer-me una imatge definida.
ResponEliminaSi, em fa pensar una mica en els poemes de Foix, entre barrocs i surrealistes.
EliminaMolt ben fet! Felicitats
ResponElimina