Quan
els dèspotes,
quan
les entitats bancàries i les societats anònimes,
quan
els terratinents i els comptecorrentistes,
quan
les partides de bridge amb finalitats benèfiques,
quan
els falsos profetes,
quan
els creditors,
quan
els escanyapobres,
quan
els nens de casa bona,
quan
els balls de societat amb finalitats benèfiques,
quan
els qui provoquen les guerres,
quan
les inacabables vacances dels multimilionaris,
quan
els qui prediquen el que no creuen,
quan
els socis capitalistes,
quan
els qui dogmatitzen,
quan
els qui pontifiquen,
quan
els qui acusen,
quan
els qui jutgen,
quan
els qui condemnen,
quan
tots aquests i els altres
seran
morts i enterrats,
una
catifa verda d’herba
cobrirà
tota la Terra,
i
els xais de Déu pasturaran enmig del gran silenci.
Llàstima
que no hi haurà ningú per veure-ho.
Miquel
Martí i Pol
Sí... que trist, aquest futur que ningú no veurà!!!
ResponEliminaNo pinta gaire bé, no! Tu creus que hi ha manera d'arreglar-ho?
EliminaLlàstima.
ResponEliminaMalgrat tot crec que la bona gent, que n'hi ha, sabrà com sobreviure.
Ho desitjo, seria molt trist si tot acabés com diu el poema...
EliminaRealment vivim en un temps que fa esfereir, esperem i desitgem que neixin noves catifes amb solatges plens d'humanitat, i els hereus en siguin els beneficiaris.
ResponEliminaUna abraçada, a poc a poc, començo a pasturar!!!
Hauríem de procurar crear noves pastures, noves catifes, noves esperances.
EliminaPoc a poc, sense defallir, és la manera de fer bé les coses .
un vident, aquest Marti Pol
ResponEliminapetons Gloria
Si, nena, ja és podria haver equivocat, no?
EliminaPetones!
Tristíssim, però té tota la raó.
ResponEliminaI no hi ha manera d'arreglar-ho? O és que ningú n'està interessat...
EliminaAquest poema, tristament, és més actual que en el moment en que es va escriure. Sembla que anem cap a darrera.
ResponEliminaEl esser humà sembla que no millora gaire, ans al contrari. Així ens va!
EliminaLlàstima de l'esforç que haurem fet tots plegats, si quan tot sigui bonic, no hi ha d'haver ningú per admirar i gaudir de tanta bellesa...Potser cal que siguem més optimistes.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Potser cal ser més optimistes, potser cal ser menys conformistes, potser hauríem de procurar no ser tan xais si ara no tenim ni herba.
EliminaDéu, però el Gènesi tardarà a escriure's :(
ResponEliminaPotser menys que l'Apocalipsi :(
EliminaHi tant que ho veurem.....només ens cal una frontera
ResponEliminaAixí m'agrada! Una visió positiva en mig de tant pessimisme. Ja sabem la manera. Ara falta posar-se a treballar per aconseguir-ho.
Elimina