Un record d'infantesa en un tendre i
deliciós poema de Antonio Machado.
Pegasos, lindos pegasos,
caballitos de madera.
...
Yo conocí siendo niño,
la alegría de dar vueltas
sobre un corcel colorado,
en una noche de fiesta.
En el aire polvoriento
chispeaban las candelas,
y la noche azul ardía
toda sembrada de estrellas.
¡Alegrías infantiles
que cuestan una moneda
de cobre, lindos pegasos,
caballitos de madera!
Antonio Machado
Amb aquest somriure del Machado, plego i me'n vaig a dormir.
ResponEliminaBona nit, Glòria!
És molt saludable anar a dormir somrient!
EliminaBona nit, Carme
Fantàstic l'Antonio Machado, sempre tan proper...
ResponEliminaAvui bon dia, Glòria.
És un poeta entranyable. Gran poeta!
EliminaBona nit, M. Roser.
:)