Entra en el joc ja vell del laberint
on tants de cors humans cerquen sortida,
i escolta els esgarips de por per la incertesa.
Tu pots encara assenyalar amb el dit
una finestra oberta al horitzó,
on veles blanques és lliuren al vent.
on tants de cors humans cerquen sortida,
i escolta els esgarips de por per la incertesa.
Tu pots encara assenyalar amb el dit
una finestra oberta al horitzó,
on veles blanques és lliuren al vent.
Tu pots demostrar que és el verb que
salva
l'home, que el redimeix, no de pecats,
sinó de solituds.
l'home, que el redimeix, no de pecats,
sinó de solituds.
Quima Jaume
"Pels camins remorosos de la mar"
"Pels camins remorosos de la mar"
Redimir de solituds, quina expressió més encertada! El verb... tant que ens en servim, deu se r per això, ben bé per això...
ResponEliminaTens raó. Aquesta frase que tanca el poema la trobo genial!
EliminaL'última estrofa me l'enduc a casa, la paraula ens redimeix de la solitud, que ben escrit i que cert!
ResponEliminaVeig que coincidim! L'ultima estrofa és la que dona força a tot el poema.
EliminaUn poema que puc subscriure perfectament.
ResponEliminaAi, Novesflors, que faríem sense la paraula?...
EliminaI que difícil sortir d'un laberint de sensacions per un cor sensible...Potser mirant l'horitzó, les veles li marcaran el camí...Hi hauria d'haver un GPS emocional, he, he...
ResponEliminaPetonets.
Els cors sensibles sempre pateixen més que d'altres que no ho són tant. Aniria molt bé que inventessin aquest GPS. ;D
Eliminatant propera i no la coneixia
ResponEliminaun cop mes he apres a casa teva
gracies
Doncs no és pas que jo en sàpiga gaire, però buscant és troben coses interessants.
EliminaGràcies a tú!
aquesta dona es mereix que se la reconega com cal, la seua poesia és senzilla i molt propera, la vaig descobrir per casualitat farà uns tres anys i em va doldre d'haver sabut d'ella abans
ResponEliminaCertament, però, com molts altres poetes que són brillants però poc populars, la seva obra no és gaire coneguda.
ResponElimina