Perquè
és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.
És
la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.
Tomàs Garcés
Que passis una bona revetlla!!!
ResponEliminaAixí ho espero!
EliminaIgualment, bonica!!!
Molt escaient i apropiat! que tinguis una bona nit de sant Joan!
ResponEliminaSi, hi he aprofitat l'ocasió.
EliminaBona revetlla, Elfree!
M'agrada el símil del so, de la veu, del riure metafòric de la flama comparat, curiosament, amb un doll d'aigua fresca.
ResponEliminaBona revetlla.
Realment és una metàfora original, mai hauria associat d'aquesta manera foc i aigua.
EliminaBona revetlla!
Preciós aquest poema de la revetlla i la flama" tan alta que no l'apaguen amb els seus plors les estrelles".
ResponEliminaEn el meu llibret també hi tinc un poema de la nit de Sant Joan, salvant les distàncies , és clar...Com que el vaig posar l'any passat, esperaré que passi més temps.
Bona revetlla Glòria, xin, xin! I encara podem intentar saltar la foguera.
Saltar la foguera? Amb el pensament serà, almenys en el meu cas :)
EliminaLa M. Roser és una noia valenta. S'enfila als arbres, salta fogueres...i ves a saber quines altres proeses és capaç de fer.
EliminaJo tampoc salto fogueres i em sembla que no he arribat a fer mai.
Bonic el teu poema de Sant Joan. Ja ho crec. Molt!
Bona revetlla!
Ara em sembla que no, ja m'ha passat l'edat però "que me quiten lo bailado"...
EliminaTot l'esperit de la nit de Sant Joan condensat magistralment en aquest poema. Gràcies, Glòria, i molt bona revetlla!
ResponEliminaGràcies a tu, Galionar. Sempre m'agraden les teves visites.
EliminaBona revetlla!
he recordat en el caloria i companyiami cap al teu post una canço que els nens entonaven al voltant de la foguera de sant Joan
ResponEliminaquins tresors !!
bon solstici, Gloria i companyia
petons magics !!
Una nit màgica! És bonic conservar les tradicions, i tant!
EliminaCom tu dius són veritables tresors.
Bon solstici, Sargantaneta!
La fotografia i el poema són preciosos, m'encanten. Bon Sant Joan.
ResponEliminaÉs un poema molt adient per aquesta data tradicional.
EliminaBona diada de Sant Joan!