" ACLARIMENT " de Jordi Sarsanedas

Avui les paraules de Jordi Sarsanedas ens conviden a la reflexió i a l'acceptació.

L'enyorança d'allò que tenia,
l'enyorança d'allò que no he tingut,
finament barrejades,
expressen una mateixa
recança indestriable.

No perdis el temps
per treure'n l'aigua clara.
Hi havia opció, potser?
Al meu balanç
no la tinc apuntada
com a viscuda.

No destrio la decisió,
dins el gruix del passat
irremeiable. Ha estat i ja no és;
no és, sense haver estat;
no t'entestis a destriar,
com si fos res, la vel·leïtat.

Respecta aquest teixit
tèrbol
de llum i d'ombra.
No l'esfilagarsis,
no t'hi entestis.
Ets tu mateix.


               Jordi Sarsanedas
           "Com una tornada, sí"

"EL PONT DEL PETROLI" de Jordi Sarsanedas

Un matí de diumenge claríssim, amb un cel i un mar d'un blau lluminós, rivalitzant en bellesa, vam gaudir d'una passejada pel emblemàtic pont badaloní. Sarsanedas li va dedicar un dels seus últims poemes que allí és pot llegir i avui compartim. Bon passeig!  

T’accepto, figura clara,

faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.

Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

                       J. Sarsanedas 

Foto: Fundaciómar. 

"EM DIUEN, M'IMPORTUNEN" de Jordi Sarsanedas

Per en Jordi Sarsanedas la llengua és alhora mare i filla nostra. Ella ens dona les paraules per expressar-nos, a ella hem d'estimar, cuidar i defensar com a un fill,  perquè creixi, perquè no mori.

Em diuen, m'importunen: aquesta llengua és moridora,
la teva, la meva, prou que ho sé, 
la llengua del meu poble.
És moridora.
Allò que val, però, és que hi respiro
que em suporta, que em duu.
La mort, que quedi clar, no desmenteix la vida,
l'acota i prou.

Ella, cada paraula, cada nom, cada verb,
cada inflexió
vibra i dóna ànima fins als deserts de sal,
fins i tot als ermots de l'anatomia.
Quantes coses no foren mai si ella no les digués,
res ni ningú.

L'empenta de burxar, d'empenyer
dies i anys enllà, segles, adats,
i no només genética.
Penso en la cultura de la vora del foc,
rialles i contalles,
el tió que xiula i el gos a ran de peus,
rosta i trinxat, te i porcellana.

Aquesta filla és la teva mare.
Dona-li la mà.
Ella et duu, ella t'empeny
segles i segles.


                                Jordi Sarsanedas
                                  "L'enlluernament, al cap del carrer"

Il·lustració de Lola Anglada

"VENT AMB PARAULES" de Jordi Sarsanedes

Avui és Jordi Sarsanedas  qui ens ofereix un poema de "Cor meu, el món". Aquí el podreu sentir en la seva veu.

                                     Quan passa el vent per la flauta, cal que es belluguin els dits.

                                                                                                                - Refrany-

Ara ve que el cel sospira.

Tau-tau, s’anima, tau-tau.

Xano-xano, després,

xano-xano, com bufega!

Bufa, xiula, bufa, xiscla…

s’encresta a lloure.

Les canyes com s’ajeuen!

I aquella s’ha trencat

de tant pentinar núvols.

Udols per tot ben blancs, del tot.

udols del tot ben blaus.

Urpejats.

El vent,  amb innombrables

finíssims peus de sorra,

xiula i xerrica,

xiscla i carrisqueja.

O sense peus: la panxa de la serp

feta d’aire adreçat al aire.

Ara jo poso els cinc sentits

als traus del vent,

cinc dits,

per fer-ne melodia,

sentit, memòria,

d’aquest vent que passa I bufa

I xiula com espases.

Té, ja m’he tallat!

I un  fil de sang, de la punta del dit

Com un cabell s’allarga,

Fuig i s’esbulla.

La meva sang és vent

I tots els arbres canten.

                                     Jordi Sarsanedes

 Pintura: Ale Firszt

"ENMIG DE TU I DE MI" de Jordi Sarsanedas

Un poeta poc llegit, però que penso que val la pena conèixer. Sarsanedas va ser un escriptor important que va lluitar, i molt, per la nostra llengua i la nostra cultura. 

Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls. 

                                                  Jordi Sarsanedas
                                                      "Fins a un cert punt " 

"RECORDO ENCARA" de Jordi Sarsanedas

Algú ha dit que la poesia de Jordi Sarsanedas és la d'un "solitari solidari". Un bon poeta amb inquietuds  i una mirada comprensiva cap al seu entorn, que ens caldria anar coneixent  i llegint.

Recordo encara el punt de la mimosa.

Sabem prou bé que tot se n'és anat.
Oh tell, oh faig, les vostres ombres fresques!

A les mans, al palmell, m'anava florint l'arç.

Oh tell, oh faig, cenyir-se a la recança,
inventar-se un vestit de blaus i verds de vent!

Recordo encara el punt de la mimosa.

Els troncs tancats que callen soledat. 

                             Jordi Sarsanedas 




Pintura: V.Kandisnky

" PER UNA AMIGA PINTORA " de Jordi Sarsanedas

Un deliciós poema de Jordi Sarsanedas,  visual i amb molta llum. Encara tenim al abast molts petits plaers per gaudir!

Entre les coses encara possibles:
acaronar la galta de les hores
-totes fereixen, totes somriuen-,
recollir el pol·len del temps amb la punta del dit,
escampar cel amunt les escates del mar,
acotxar-se amb el vellut de l’ombra.
O sigui
posar, entre tantes llums o tanta
necessitat de llum,
un ferment d’atenció i de consciència.


                                                            Jordi Sarsanedas


Pintura: M. Teresa Oquendo