Entre les coses encara possibles:
acaronar la galta de les hores
-totes fereixen, totes somriuen-,
recollir el pol·len del temps amb la punta del dit,
escampar cel amunt les escates del mar,
acotxar-se amb el vellut de l’ombra.
O sigui
posar, entre tantes llums o tanta
necessitat de llum,
un ferment d’atenció i de consciència.
Jordi Sarsanedas
Pintura: M. Teresa Oquendo
Aquest és un petit gran plaer...
ResponElimina...llegir poesia, per exemple!
EliminaPetits grans plaers que ajuden a viure :D
un poema ple de fina sensibilitat, glòria. Un plaer llegir-lo i sentir-lo
ResponEliminasalutacions !! ;-)
Jo també l'hi trobat molt bonic. M'agrada en Sarsanedas!
EliminaUna abraçada, Joan!
Ui, si n'hi ha de petites i màgiques coses que no hem fet mai...Aquestes del poema, són tota una troballa...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
N'hi ha molts petits plaers que no sempre sabem descobrir. Val la pena fer-hi atenció i gaudir-los.
EliminaConscients de les petiteses.
ResponEliminaCal buscar-les, omplen la vida!
Elimina