Torno de la dolçor de les muntanyes
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.
Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d'eternitat;
aquell repòs que l'ànima somnia
per quan aquest camí s'haurà acabat.
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.
Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d'eternitat;
aquell repòs que l'ànima somnia
per quan aquest camí s'haurà acabat.
Joan Maragall
M'agrada el blau mar de delt dels cims :-)
ResponEliminaQuina imatge tan bonica, quina pau que encomana!
EliminaCom la muntanya res!!
ResponElimina:)
Una meravella!
EliminaPerò i el mar, que no t'agrada? ;D
Que maco... i quina joia que transmet!!!
ResponEliminaMaragall estimava la natura i gaudia de ella, prou que es veu als seus poemes.
EliminaDesprés de llegir aquest poema , que és un dels que trobo més bells d'en Maragall, només cal guardar un respectuós silenci...
ResponElimina"Mentres senti alguna volta humitejar-se mos ulls espontàniament i sense
saber per què, a impulsos d'un benestar o d'una tristesa sens motiu aparent, no em donaré per rendit." Maragall. Avui ho he rebut en un correu.
Petonets, Glòria.
Que gran Maragall. Quina frase magnífica, mentre siguem capaços d'emocionar-nos no està tot perdut. És veritat.
EliminaPetonets, Roser!