de la seva tràgica mort?
Hi ha ombres a la nit
ombres com tinta
taques
també hi ha llums
estels i ulls com flames.
tremola el gos, les velles ruïnes
del castell i arbredes
mortes després, el llargs carrers
i blanc camins lligant-se
la nit respira, i és l'aire fred
el que m'abraça.
Anna Dodas
"El Volcà"
Un món molt personal amb aire trist i angoixant, tot i així, el poema m'agrada.
ResponEliminaBon cap de setmana!!!
La poesia de la Dodas és bona, però desassossega.
EliminaUna abraçada!
Una mena de neguit sí que provoca.
ResponEliminaNeguiteja, si. Potser em condiciona saber la trista sort que va tenir.
EliminaJo em quedo amb les llums...
ResponEliminaPetonets , Glòria.
En hi ha llums, cal trobar-les. Ets positiva, tu!
EliminaPetonets.
m'agrada que la nit respiri....
ResponEliminano sé si podré venir la presentació del teu llibre , jo plego just a la mateixa hora en que comença l'acte......ho dic perquè l'intenció és anar-hi però la realitat potser m'impedirà
No pateixi, si no pots venir, serà una presentació força informal, entre companys i amics. Però m'encantaria veure't.
EliminaUna abraçada!
Ostres, espero que no fos premonició, espero que les persones que moren en aquestes circumstàncies no tinguin premonicions. Ara no puc evitar que el poema m'angoixi. Però és bonic.
ResponEliminaJo també ho espero, però tota la poesia d'ella és pertorbadora, i és una mica sorprenent tractant-se d'una persona tan jove.
Elimina