Grans poetes, grans poemes.
Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dimecres, 16 d’octubre del 2013
" LA TEVA MÀ " de Joan Teixidor
Unes mans que s'enllacen, que s'acaronen, quin sentit tan meravellós és el tacte!
La teva mà dintre la meva mà, rosa de carn, quina alegria! Per si l'oblit vingues després m'abillaré amb un xic de música. Amb la cançó que ara m'arriba d'un riu ocult d'aigües molt fondes, pel camí de la teva mà fins a la meva mà. Joan Teixidor
Tendresa, complicitat, alegria, tristor, dolor, afecte... és bonic el llenguatge de les mans.
ResponEliminaBones comunicadores, les mans! Podem dir tant sense paraules...
EliminaPouar el tacte fins al tracte de les paraules. Oh...!
ResponEliminaPetons.
Llenguatge tàctil, no saben dir mentires.
EliminaPetonets.
Joc d'amor, de mans i de paraules. Molt bonic i mot ben triat.
ResponEliminaÉs un poema molt bonic, Teixidor té una poesia exquisida, tot i no ser gaire coneguda.
EliminaEl camí de les mans, quina delícia!
ResponEliminaCàlid i suggerent camí el de les carícies en mans savies i tendres...
EliminaPremeré ben fort
ResponEliminala mà
allà rau
la nostra
vera
felicitat.
Preciós, Núria!
EliminaLes mans a les mans, somni de tendresa...
ResponEliminaPetonets Glòria.
Comunica tant de sentiment el tacte. Penso que és un sentit que valorem poc...
EliminaPetonets!