dimecres, 16 d’octubre del 2013

" LA TEVA MÀ " de Joan Teixidor

Unes mans que s'enllacen, que s'acaronen, quin sentit tan meravellós és el tacte!






La teva mà dintre la meva mà,
rosa de carn, quina alegria!
Per si l'oblit vingues després
m'abillaré amb un xic de música.

Amb la cançó que ara m'arriba
d'un riu ocult d'aigües molt fondes,
pel camí de la teva mà
fins a la meva mà.

                     Joan Teixidor

12 comentaris:

  1. Tendresa, complicitat, alegria, tristor, dolor, afecte... és bonic el llenguatge de les mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones comunicadores, les mans! Podem dir tant sense paraules...

      Elimina
  2. Pouar el tacte fins al tracte de les paraules. Oh...!

    Petons.

    ResponElimina
  3. Joc d'amor, de mans i de paraules. Molt bonic i mot ben triat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt bonic, Teixidor té una poesia exquisida, tot i no ser gaire coneguda.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Càlid i suggerent camí el de les carícies en mans savies i tendres...

      Elimina
  5. Premeré ben fort
    la mà
    allà rau
    la nostra
    vera
    felicitat.

    ResponElimina
  6. Les mans a les mans, somni de tendresa...
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comunica tant de sentiment el tacte. Penso que és un sentit que valorem poc...
      Petonets!

      Elimina