Te doy mi alma desnuda,
como estatua a la cual ningún cendal escuda.
Desnuda con el puro impudor
de un fruto, de una estrella o una flor;
de todas esas cosas que tienen la infinita
serenidad de Eva antes de ser maldita.
De todas esas cosas,
frutos, astros y rosas,
que no sienten vergüenza del sexo sin celajes
y a quienes nadie osara fabricarles ropajes.
Sin velos, como el cuerpo de una diosa serena
¡que tuviera una intensa blancura de azucena!
Desnuda, y toda abierta de par en par
¡por el ansia del amar!
como estatua a la cual ningún cendal escuda.
Desnuda con el puro impudor
de un fruto, de una estrella o una flor;
de todas esas cosas que tienen la infinita
serenidad de Eva antes de ser maldita.
De todas esas cosas,
frutos, astros y rosas,
que no sienten vergüenza del sexo sin celajes
y a quienes nadie osara fabricarles ropajes.
Sin velos, como el cuerpo de una diosa serena
¡que tuviera una intensa blancura de azucena!
Desnuda, y toda abierta de par en par
¡por el ansia del amar!
Juana Ibarbourou
Pintura: Omar Ortiz
L'amaor fa aquestes coses i molt més, potser per això és tant desitjat.
ResponEliminaL'amor hauria de ser així: donar-se del tot, sense recels.
Eliminagràcies per donar-me la a conèixer
ResponEliminaTe bona poesia, val la pena llegir-la.
EliminaGràcies a tu, Xelo!
No la coneixa pas la seva poesia...Un s'ha de donar tal com és!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
És del Uruguai i té alguns poemes força coneguts. A mi m'agrada con escriu.
EliminaPetonets!
gran descobriment...vull dir que t'agraeixo que ens descobreixes i ens mostris grans poetes...no tenia el gust....
ResponEliminabona setmana amb cap i peus i ànima!
Hi ha molts poetes de poca anomenada que tenen bona poesia i de les poetesses ni en parlem...
EliminaLa Ibarbourou va ser força coneguda a la seva època i al seu país.
Gràcies pels teus desitjos, maca. Igualment!
molt bonic poema, glòria... intens ;-)
ResponEliminaAi, Joan, l'erotisme a la poesia és un valor afegit! ;D
EliminaI ja no saps si parla de l'ànima o del cos... de vegades em sembla que són el mateix i de vegades, no. M'encanta la pintura!
ResponEliminaJo crec que en aquest poema ànima i cos formen un sol jo.
EliminaLa pintura és preciosa i trobo que queda molt adient al poema. Hiperrealista, sembla una foto.
Poesia sense embuts, sense que res gosi tapar els sentiments.
ResponEliminaValenta, agosarada la poesia de Ibarbourou. Preciosa.
Elimina