dimecres, 2 d’octubre del 2013

" POQUES PARAULES ..." de B. Roselló Pòrcel

Compartim com cada mes un poema de Rosselló Pòrcel, per commemorar el centenari del seu naixement.



                         I
Poques paraules surten
de les boques en calma.
Els arbres del prat, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.

Quan s’acosti la fosca,
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.
Tancarem la finestra
i voltarem la flama.
El foc allargarà
ombres esvalotades.

         B. Rosselló Pòrcel
               " Nou poemes "



4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Una vida tan breu! I un sol llibre de poemes pr seguir recordant-lo.

      Elimina
  2. Aquest bosc emboirat, també fa pensar en velles enyorances...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bosc emboirat és una imatge ideal per reflectir l'enyorança, la melangia. No lluu el sol en el cor nostàlgic...
      Petonets!

      Elimina