I
Poques paraules surten
de les boques en calma.
Els arbres del prat, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.
de les boques en calma.
Els arbres del prat, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.
Quan s’acosti la fosca,
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.
Tancarem la finestra
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.
Tancarem la finestra
i voltarem la flama.
El foc allargarà
El foc allargarà
ombres esvalotades.
B. Rosselló Pòrcel
" Nou poemes "
llàstima que se n'anara tan aviat
ResponEliminaUna vida tan breu! I un sol llibre de poemes pr seguir recordant-lo.
EliminaAquest bosc emboirat, també fa pensar en velles enyorances...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Un bosc emboirat és una imatge ideal per reflectir l'enyorança, la melangia. No lluu el sol en el cor nostàlgic...
EliminaPetonets!