"CRIATURA DOLCÍSSIMA" de Joan Fuster

Avui és un bon dia per donar fi al preciós poema que Fuster va dedicar a aquesta criatura que tant va trasbalsar el seu cor. 

IX

Una amor perpetrada en l’agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l’alt agraïment en què madure.
Art de fervor és mon treball d’espera,
perquè ja t’he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.
I et guarde plenitud. Vindria a dir-t’ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m’assemble o a quin tigre.
 
 
X

Record et dius, amor, record o vetla,
i distància estesa des dels braços,
et dius clima de set, et dius silencia.
Record et sent, amor, en cada tebi
naixement d’un record, i edat excelsa,
i en cada vena meua i desvalguda.
Record o espina lenta, amor, et pense,
i secreta estatura de la vida,
dins de l’amor, amor, on visc encara.

                          Joan Fuster

                                  
 

"CRIATURA DOLCISSIMA" de Joan Fuster

De nou retrobem al poeta de Sueca en el centenari del seu naixement un home compromès amb cultura del seu país, un escriptor reputat i respectat, que tenia una sensibilitat exquisida per parlar d'amor. Gaudim avui d'uns fragments de "Criatura dolcissima":

7

Vindrà l'hora de veure dins els versos

i algú dirà de mi: heus ací un home

que moria allarat en clars abismes.

I algú dirà també: heus ací, sota

l'afer minuciós de les paraules,

un deliri que cou, un risc de gleva.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,

la teua olor completa, penetrant-me?

No li llegiran ton nom amb un bell pànic?

8

Mira com regracie a Déu aquella

ocasió de càntic i memòria,

hui que ton rostre ocupa el fons dels llibres.

La nit tan gran, la falda on es reclinen

les meues voluntats de tu, n'accepta

una altra més, la d'ara, adolorida.

Tota l'ànima junta ve a trobar-s'hi.

I és com si es descobrís senzilla, dreta,

enmig de tanta passió que em passa.

                               Joan Fuster

                     "Criatura Dolcíssima"

"TENIES DINOU ANYS" de Joan Fuster

Continuem compartint el poema de Joan Fuster, un bellíssim poema d'amor.

                      VI

Tenies 19 anys, i a punt la joia,

i esperança de mi en les teues galtes.

Jo t'intentava noms o altres carícies.

Vàrem recórrer, junts, tots els designis

d'un espai de coloms, les destinades

nits al respir a mitges, la ventura.

I què no redimien nostres cossos?

Eren purs blanament. Provant llur glòria

la forma del retorn els adoptava.

                                                                   Joan Fuster 
                                                                  "Criatura dolcíssima"

" NO SE SI M'ESTIMAVES" de Joan Fuster

Continuem assaborint "Criatura dolcíssima", l'obra més coneguda del poeta de Sueca. 
Aquí el podreu sentir tot el poema cantat per Lluis Llach. (gràcies Rateta :-)

                                         IV

Érem hostes del bes i la insistència,

uns territoris radiants, els únics,

i argument negador de la nostàlgia.

A força d'alegria, vam obrir-nos

més càlids privilegis: la mateixa

veu per als dos, sang dura, al.legories.

Establírem el món sota la nostra

perfecció. Duràvem, prosseguírem.

Fidel, el món du encara aquell bé gràcil.

  

                                 V

 

No sé si m'estimaves: t'estimava

i això era tot, i això era prou, i els dies

obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni,

i et cantava, i passaves, i abril queia,

i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t'estimava lentament i sorda.

Com s'estimen les coses marcescibles.

Com s'aprèn l'idioma de l'absència.

                                   Joan Fuster

                                        "Criatura dolcíssima"- "Escrit per al silenci"

Pintura: Ron Hicks 

"ERA TARDOR..." de Joan Fuster

L'escriptor  de Sueca assagista, historiador, crític literari, intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, compromès amb el seu país i el seu temps, és també un brillant poeta. El recordem.


  

                                               III

Era tardor, un temps sense solatge,
estrany de cansaments, que em retenia
entre roses inertes, entre exili.

Vingueres. Flabiols i cobejança
i caderneres deien la sorpresa.
Fou un començ de faules vencedores.

I vaig saber l'amor: un lloc de messes
i tu, ah!, i tu com un repòs, com una
sobtada companyia inajornable! 

                              Joan Fuster
                             "Criatura Dolcíssima"
   
Pintura: J.C.Castagnino  

"CRIATURA DOLCISSIMA" de Joan Fuster

 Avui, 20è aniversari de la mort de Joan Fuster el recordem amb un dels seus poemes més coneguts.  El poema va ser  musicat i cantat per Lluís Llach.  En el vídeo hi han fotografies del poeta de Sueca, intercalades amb frases i reflexions seves, brillants i lúcides.

                   I

Criatura dolcíssima que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meves perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fond'aria
i visitació dels mots atònits
i pietat complida i cim - que fores...

                      II

Eres així com et recobre i jure? 
Ja no ho sé. Cada instant, buscant-se objecte, 
t'adjudica diversa retirança. 
Eres? Ets! Ets així! Tot jo t'hi obligue. 
I així, i així, i així! Oh l'inventari 
de lloances que en faig, oh ardents successos! 
Concorren a invocar-te, i t'enuncien, 
unes últimes forces de tristesa. 
En elles he escollit bandera i ala. 

  

                         Joan Fuster