I
Criatura dolcíssima que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meves perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fond'aria
i visitació dels mots atònits
i pietat complida i cim - que fores...
II
Eres així com et recobre i jure?
Ja no ho sé. Cada instant, buscant-se objecte,
t'adjudica diversa retirança.
Eres? Ets! Ets així! Tot jo t'hi obligue.
I així, i així, i així! Oh l'inventari
de lloances que en faig, oh ardents successos!
Concorren a invocar-te, i t'enuncien,
unes últimes forces de tristesa.
En elles he escollit bandera i ala.
Joan Fuster
No puc llegir sense cantar-lo... :)
ResponEliminaA mi també em passa, la música ens porta!
EliminaCantem!
Ostres!!!
ResponEliminaacabo de descobrir que el poema era d'en Joan Fuster i, també el canto.
Podem fer les tres veus. O un tercet! ;D
EliminaAvui m´has tocat la fibra, la més sensible de totes ;-)
ResponEliminaGràcies, Glòria.
Ai, Pais, quins records...bonics i tendres, imagino! :)
EliminaPotser una de les millors obres d'en Fuster poetic i d'el Llach compositor? segurament...
ResponEliminaSi tu ho dius, Miquel Àngel, que ets un mestre en aquestes qüestions, segur que és de les millors.
EliminaÉs un dels poemes més especials que ha musicat Lluís Llach. Molt en la seva línia de pensament.
ResponEliminaÉs encertadíssima la música de Llach per aquest poema. Gràcies a la música són conegudes moltes poesies.
EliminaI em meravello a cada línia.
ResponEliminaÉs que Fuster és un mestre!
ResponEliminaCaram noia, et coneixes un bé de déu de poetes...
ResponEliminaQue bonica aquesta criatura tan dolça, i s'estimaven i era la tardor, l'estació més nostàlgica...
M'agrada molt! i n'hi han tants de poemes bonics, i de poetes no gaire coneguts.
EliminaUna criatura dolça, el primer amor, segurament.