dijous, 21 de juny del 2012

"CRIATURA DOLCISSIMA" de Joan Fuster

 Avui, 20è aniversari de la mort de Joan Fuster el recordem amb un dels seus poemes més coneguts.  El poema va ser  musicat i cantat per Lluís Llach.  En el vídeo hi han fotografies del poeta de Sueca, intercalades amb frases i reflexions seves, brillants i lúcides.



                   I

Criatura dolcíssima que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meves perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fond'aria
i visitació dels mots atònits
i pietat complida i cim - que fores...


                      II

Eres així com et recobre i jure? 
Ja no ho sé. Cada instant, buscant-se objecte, 
t'adjudica diversa retirança. 
Eres? Ets! Ets així! Tot jo t'hi obligue. 
I així, i així, i així! Oh l'inventari 
de lloances que en faig, oh ardents successos! 
Concorren a invocar-te, i t'enuncien, 
unes últimes forces de tristesa. 
En elles he escollit bandera i ala. 
  
                         Joan Fuster



14 comentaris:

  1. Ostres!!!

    acabo de descobrir que el poema era d'en Joan Fuster i, també el canto.

    ResponElimina
  2. Avui m´has tocat la fibra, la més sensible de totes ;-)
    Gràcies, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Pais, quins records...bonics i tendres, imagino! :)

      Elimina
  3. Potser una de les millors obres d'en Fuster poetic i d'el Llach compositor? segurament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tu ho dius, Miquel Àngel, que ets un mestre en aquestes qüestions, segur que és de les millors.

      Elimina
  4. És un dels poemes més especials que ha musicat Lluís Llach. Molt en la seva línia de pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És encertadíssima la música de Llach per aquest poema. Gràcies a la música són conegudes moltes poesies.

      Elimina
  5. Caram noia, et coneixes un bé de déu de poetes...
    Que bonica aquesta criatura tan dolça, i s'estimaven i era la tardor, l'estació més nostàlgica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt! i n'hi han tants de poemes bonics, i de poetes no gaire coneguts.
      Una criatura dolça, el primer amor, segurament.

      Elimina