“Vençuda i tot vull ser jo mateixa” ens
diu en aquest esplèndid sonet. Aquest vers proclama l´esperit de la gran
narradora perquè, si bé com a novel.lista crea mons a través dels seus personatges, en la lírica hi respira
la seva veritat més profunda.
La imatge és obra de Rodoreda, que també pintava.
Sang
sense esclat, afany secret de l´arbre,
fronda
que el vent de la tardor consum,
sobre
el meu pit, oh somni pres en marbre,
un
déu reneix embriagat de llum.
Címbals
bateu, el meu orgull em deixa!
Quina
pluja d´amor nodreix l´arrel?
Vençuda
i tot, vull ésser jo mateixa,
abella
furiosa de sa mel.
Tant
se val, tant se val que l´amagada
mà
de l´aurora hagi escanyat en cada
bardissa
un pobre rossinyol cansat,
incendiada
nit, oh fugissera,
que
em deixes panteixant per la sendera
de
joia en el meu rost emmetzinat.
Mercè Rodoreda
Pintura: M. Rodoreda
Té força aquest sonet i, una mica de desesperació. El dibuix m'agrada.
ResponEliminaMagnífica escriptora, bona poetessa...i a demés pintora!
EliminaDeu n'hi do!!!
Vençuda i tot... i no renunciar, em sembla una bona manera de sentir-se vençuda. És com si no fos vençuda del tot.
ResponEliminaJo també ho veig aixi. Si vol continuar sent ella mateixa és que encara no es dona per vençuda!
Eliminala faceta de poeta i pintora no la coneixia...bon sonet i contundent!
ResponEliminaNo va escriure gaire poesia. Pel que sé tota la seva obra poètica està compendiada al llibre "AGONIA DE LLUM". Jo tampoc la coneixia com a pintora.
EliminaT'he enviat la llegenda... No sabia que la Mercé Rodoreda fes poemes. Malgrat sentir-se vençuda, sembla que fa un esforç per sortir-se'n...
ResponEliminaNo coneixia el teu blog, si m'hi fas un raconet, faré companyia al rossinyol cansat...
Ja ho he vist. Gràcies. M'agrada molt saber aquestes coses, les trobo molt curioses!
EliminaRodoreda va escriure poca poesia, però crec que val la pena anar-la revisant.
M'agradarà molt que vinguis a fer companyia al rossinyolet...i a mi, si us plau. :)
Una abraçada!
I tanta força, tot un caracter la Rodoreda. I un mèrit molt gran jugar amb sonets essent tant magnífica narradora.
ResponEliminaEscrivia poesia sota el mestratge de Carner, que la guiava en qüestions de mètrica, fins que es va decantar definitivament per la narrativa. En la tècnica pot ser necessitava mestre, però el esperit era ben be el seu!
EliminaI tant que sí. Força i energia, la Rodoreda poetessa. És ben bé ella.
ResponEliminaSi, senyor! Rodoreda, de cap a peus.
Elimina