Aquest és un sonet anglès. Torres el dedica a tres amigues amb qui comparteix amistat i temps en el Sanatori de Puig d'Olena.
A Mercé, Esperança i Maria
"Que qui en ditz mai no pot plus larg mentir
e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir."
Bernat de Ventadorn
e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir."
Bernat de Ventadorn
La primera és caliu. Com les llars ben cintrades, és humana per llei, i espurnejant per joc; alegre, hospitalària, bon company com el foc, dóna sempre escalfor, i crema de vegades. La segona és perfum. Com un matí d’abril, sols per l’olor que en fa sabem les flors que amaga; té la suavitat del bàlsam per la llaga, el seu contacte és fresc com un llençol de fil. I la tercera és resplendor; segons va l’aire, a vegades és clar de lluna, i altres llamp; sap escurçar els camins, i omplir d’ocells el camp, i quan ve, sentim sempre que ens arriba d’enlaire. Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat, viure en la triple gràcia de la seva amistat.
M. Torres
Pintura de Botichelli
M'encanta!
ResponEliminaÉs un poema molt...lluminós, oi?
EliminaA mi també m'agrada.
ResponEliminaDebian ser unes noies molt maques per inspirar així al poeta!
EliminaLa Mercè era el seu amor platònic, diuen.
I a mi també, molt ben conjuminat el poema amb la pintura!
ResponEliminaQuan el vaig llegir de seguit vaig pensar en la pintura de Bottichelli. Celebro que et sembli encertat. Gràcies, maca!
EliminaTres dames, tres potències. Encertadíssim.
ResponEliminaCaliu, perfum, resplendor...quines coses més boniques els hi diu Torres, estava entusiasmat amb les tres dames!
EliminaUna deu ser la Glo., l'altra la Bos. i la tercera la Blog., oi?
ResponEliminaHa,ha,ha
EliminaJa m'agradaria, ja.
Si que em mires en bons ulls, veí. GRACIES!
Veig que tenim gustos semblants en coses de lletres, a mi també m'agrada molt la poesia de Màrius Torres...
ResponEliminaBona nit.
Màrius Torres és un poeta MAGNÍFIC. Celebro que a tu també t'agradi. L'haurem de anar llegint, s'ho val.
EliminaBona nit, M. Roser, una abraçada!