Avui,
sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
M.Mercè Marçal
avui, no em puc resistir: poema de la Maria Mercè Marçal. Ai, ai ... fa pocs dies, el vuit de juny, amb l'inici del certamen de cinema de dones, van exposar una pel · lícula que homenatja la vida de Marçal i es capbussa en el seu llenguatge, tractant de plasmar en imatges la seva poesia. Vaig sortir de la projecció com extasiada, de veure en pantalla, la transformació de les paraules en imatges.
ResponEliminaAra que s'acosta Sant Joan: la festa del foc, que bo recordar aquest poema tan propi per a aquesta data.
Una salutació i una abraçada, glòria! Continua descobrint més i més poemes!
Fàtima
És que la Marçal és irresistible! Havia de ser molt interessant la pel·lícula que expliques, reflectir amb imatges l'exuberant poesia de la Marçal és un repte!
EliminaM'ha semblat un poema indicat per una nit de bruixes,com la d'avui. Bona revetlla, Fàtima!
Bona revetlla!!!
ResponEliminaQue no falti coca (de pinyons) cava i xerinola! :)
EliminaBona revetlla!!!
Que bonic que les fades i les bruixes s'estimin!
ResponEliminaNo podia tenir millor final que aquest, el poema... jo també hagués dit que sí! :)
No estic molt segura de si m'agraden més les fades o les bruixes i així totes reunida, em sembla perfecte.
Si que és un final feliç, totes s'estimen i fan ballarugues.
EliminaJo també m'hi afegiria si em cridessin.
Bona revetlla, Carme!
ben triat poema de la grandíssima poeta !!!!! bon sant Joan!
ResponEliminaNo hi han gaires poemes que parlin de la revetlla, al menys no els he sabut trobar i aquest m'ha anat de maravella, perquè a demés és molt bonic!
EliminaBona revetlla i bon Sant Joan, Elfree!
!!
ResponElimina??
EliminaEstàs admirada, Cantireta?
Bona revetlla, vigileu els excessos: la coca engreixa, el cava mareja i els petards exploten! ;)
a mi em facinen les histories de fades i bruixetes...
ResponEliminai el poema..també
un peto magic...
Totes aquestes històries de fades, bruixetes, dones d'aigua, i demés éssers llegendaris a mi també m'atrauen molt.
EliminaOh, un petó màgic, que bonic!
Gracies, Sargantana, i bona revetlla!
Que bonic i seductor és aquest poema de la Marçal!
ResponEliminaJo també m'hi afegiria!
Un molt bon dia, Glòria!
Ja veig que totes ens hi afegiríem, sembla que s'avenen molt i s'ho passen molt bé bruixes i fades!
EliminaUna abraçada, Fanalet!
Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
ResponEliminaEN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
Molt inspirat el poema! Se us ha de felicitar.
EliminaAra vinc al blog a pagar la penyora.
Ens llegim!
Aquest poema si que el coneixia i el trobo molt original...
ResponEliminaQue bé que les fades i les bruixes es facin amigues, llàstima que només sigui aquesta nit! Potser hauríem d'anar, fent corrua ,a veure aigua de la font dels Lilàs(tothom amic).
Ja m'imagino l'intercanvi d'escombres i varetes com sagetes voladores. A mi també m'agradaria entrar a la rotllana, però com a fada!!!
Totes amiguetes, que bonic! Aquesta aigua l'hauran de embotellar, fa miracles.
EliminaA tu t'agrada més de fada? A mi mentre em deixin entrar...
Un clàssic dels poemes de la Marçal amb un clar rerefons homosexual. O jo sóc raret de mena?
ResponEliminaHola, Veí. És un clàssic, si, i pot ser té el rerefons homosexual que dius, tot i que en altres poemes és molt més evident i força més explícit.
EliminaRaret, tu, no, home, no! A mi no m'ho sembles.