Avui es celebra la Trobada dels Raiers, un bon dia per llegir uns fragments del poema que Mossèn Cinto els hi va dedicar.
Sóc fill del noguera
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Lo bon temps del fadrinatge
lo passi fent de cuer,
més com tinc seny i coratge
prompte em feren davanter.
D'eix cavall de la riera
prenc la brida barroera
i als torrents i a la ribera
vaig dient: -Pas al raier!
De cinc trams los rais avio
de la Pobla a Balaguer,
los empenc i los arrio
com sa rua el traginer.
Tot sovint lo rai s'apunta
i quin treball si es desconjunta,
trabucant a aquell que el munta
com cavall al cavaller.
De les bigues que he enraiades
se'n farien galions,
galions per les armades
de deu regnes i nacions;
pins i faigs duc cada dia,
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
les muntanyes a crostons
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
ne té deu cada tramat;
i davalla fugitiva
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat
Sóc fill del noguera
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Lo bon temps del fadrinatge
lo passi fent de cuer,
més com tinc seny i coratge
prompte em feren davanter.
D'eix cavall de la riera
prenc la brida barroera
i als torrents i a la ribera
vaig dient: -Pas al raier!
De cinc trams los rais avio
de la Pobla a Balaguer,
los empenc i los arrio
com sa rua el traginer.
Tot sovint lo rai s'apunta
i quin treball si es desconjunta,
trabucant a aquell que el munta
com cavall al cavaller.
De les bigues que he enraiades
se'n farien galions,
galions per les armades
de deu regnes i nacions;
pins i faigs duc cada dia,
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
les muntanyes a crostons
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
ne té deu cada tramat;
i davalla fugitiva
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat
Sóc fill del noguera
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Jacint Verdaguer
Aquí el podeu trobar sencer
Els meus coneixements de poesia són limitadíssims (per no dir que gairebé són inexistents), però trobo molt encertat aquest poema avui. Desconeixia el que expliques i m'ha agradat :-))
ResponEliminaProcuro aprofitar les dades que em semblen escaients per possar els poemes. I aquesta festa anual de Raiers de la Noguera Pallaresa m'ha semblat oportuna per aquesta poesia. M'alegra que t'hagi agradat. I agraeixo la teva visita i el teu comentari.
EliminaEt llegeixo sovint, Assumpta. :)
Una abraçada. Glòria
;)
EliminaHe fet l´intent de llegir-lo pronuncian-lo amb la fonètica de la comarca. Si em sentíssin els d´allà es farien un tip de riure però m´ho he passat bé!
ResponEliminaGràcies Glòria
D'això es tracta de recitar i de passar-ho bé!
EliminaTinc un company rapsode que quan la diu sembla el Enric Borràs, un entusiasme, un èmfasi! Ho viu.
M'hauria agradat sentir-te a tu! ;)
Gràcies a tu, per la visita, Pais.
Preciós aquest poema den Verdaguer, a més de fer-nos gaudir amb
ResponEliminala seva poesia, ens explica una tradició ben nostra, de fet algú hi va posar música, perquè alguna vegada l'he sentida la cançó...
Bona nit.
És un poema molt bonic, molt visual, que explica, com dius, una tradició molt nostra. No sabía que s'hagues musicat.
EliminaBona nit, M.Roser! :D