dissabte, 16 de juny del 2012

" ENSAÏMADA " de M. Antònia Salvà

M. Antònia Salvà -tan mallorquina- dedica aquest graciós poema a Carner, el seu amic i mestre. En ell compara la saborosa ensaïmada amb la lluna quan fa el ple!





                      =

                                  A Josep Carner

Un mallorquí del pla, veient la lluna
—esblanqueïda de mirar les tofes
dels ametllers florits—, se n'ullprenia,
i en veure-la tan blanca i tan rodona,
volgué provar de treure'n una imatge.
El pobre s'afanyava nit i dia
barrejant la farina, els ous, el sucre
i la mantega flonja. No arribava
a atènyer l'ideal; però seguia
maldant, i aquella gent que mai va veure
el món per un forat, meravellada
i enllepolida ensems, l'alçava mestre:
Mestre en el gai saber de llepolia.
Oh, tu, Poeta que has gustat tan d'hora
les menges tropicals, la xocolata
de Torí, tan famosa, i la delícia
de les llemineries catalanes,
vulguis, benèvol, acceptar la Roda
de la Fortuna, en forma d'ensaïmada:
d'una ensaïmada humil, ben mallorquina.
Això calia: humilitat, dolcesa;
i els angelics suaus s'han deixat tondre
les rosses cabelleres per farcir-la.



                             Maria Antònia Salvà         


13 comentaris:

  1. Jo me la cruspia ara mateix! Em surt la foto a la barra lateral del blog i de bon matí ja m´has fet venir gana!

    Segur que al Carner li devia passar el meteix en llegir el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que bones! Amb el que engreixa el saïm...
      Segur, pel que sembla, que en Carner també devia de ser llaminer.
      Que vagi de gust, Pais. Un dia és un dia!

      Elimina
  2. Mmmm, serà humil, però és exquisida! Bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment, Porquet! Que t'aprofiti
      I d'humil rés, es de luxe!

      Elimina
  3. Un poema curiós comparar la lluna amb una ensaïmada...La lluna no és farcida de cabell d'àngel, però és possible que per les celísties,
    ensopegui amb alguna cabellera rossa d'un d'aquests petits éssers alats...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mallorquina havia de ser, la Salvà. No sé si té algun poema de la sobrassada que també és molt bona i típica d'aquelles terres :)
      Per mi no cal "tondre" més angelics, que també m'agraden sense farcit ;)
      Petons de bona nit!

      Elimina
  4. I ara, després de llegir açò, amb la boca tota feta aigua, vaig a veure què trobe a la nevera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ha anat l'exploració a la nevera. Ha estat fructífera?

      Elimina
  5. La roda de la lluna en forma d'ensaïmada, quina imatge més original. Només pot rodar cap a la dolçor! Un poema deliciós, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deliciós, com l'ensaïmada. Mira que n'arriben a ser de bones!
      I el que engreixen...

      Elimina
  6. Respostes
    1. A tu també t'agraden, Carme? Amb el poema us han vingut a tots les ganes menjar-les!
      Bon profit!

      Elimina