El
poeta expressa aquí la necessitat de construir-se una tradició,
d’inserir la pròpia obra en una història literària nacional.
Oh!, si prudent i amb paraula lleugera
sabés fixar l’imperi de la ment,
i amb hàbils mots, la passió naixent,
del meu estil pogués fer presonera;
Si, fugitiu de la faisó estrangera,
arromancés en dura nit, dolent,
l’amor del Tot i del Res, sense esment
del fosc i el rar, i a l’aspriva manera
Dels qui en vulgar parlaren sobirà
—Oh Llull! Oh March!—, i amb claredat de signes,
rústec però, sever, pogués rimar
Pels qui vindran; si, ponderats i dignes,
els meus dictats guanyessin el demà,
sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes!
J V. Foix
Imatge: Ars Magna de Ramon Llull
Encara que la seva poesia costi de seguir, va aconseguir formar part de la història literaria del país.
ResponEliminaSi que costa de llegir. Molt. Al menys a mi. És un poeta que admiro però que no m'emociona.
EliminaM'agrada els poemes que tries, un altre que tampoc no coneixia, tot i haver llegit força de Foix a la carrera. Jo hi veig una falsa modèstia (o captatio benevolentiae), prudent sí però hàbil el doble. S'ha ben guanyat el demà amb la seva genialitat.
ResponEliminaAquest any cada mes un poema de Foix, amb motiu del 25 aniversari de la seva mort. Els més coneguts ja els he anat posant. La falsa modestia, subtil, que tu dius, a mi també em sembla notar-la. Ara, genial si que ho era. S'ha de reconeixer.
EliminaM'agrada però no l'entenc. O és que fa molta calor...
ResponEliminaCalor si que en fa, força. Però que tu no entenguis un poema em sorprèn, amb la imaginació que tu tens!
EliminaJo tampoc el conec massa, potser perquè el poc que n'he llegit, m'ha costat d'assimilar...I és clar, aleshores en llegeixes un altre que et resulti més proper...
ResponEliminaFoix és molt complicat de llegir, fa servir unes paraules molt rebuscades. Com he comentat a la Silvia, aquest any en posso més per que és el 25 aniversari de el seu traspas.
ResponEliminaDifícil o no , s'ha de reconeixer la seva qualitat i originalitat.