Un idil·li no gaire romàntic, amb la ironia que cap esperar de Pere Quart. Ho van musicar els nois de "La Trinca" i Rosa Maria Sardà ho canta amb força gràcia
No t'acostis
de puntetes
que el
silenci em fa estremir.
Qualsevol es
pensaria
que tirem
per mal camí.
No m'abracis
la cintura
si no vols
fer-me sofrir.
Una nit tan
xafogosa
i acotxar-me
encara així..
Ai!, no em
besis a la boca
que em
despintes el carmí.
Més valdria
que em parlessis
de la guerra
del carlí.
Els joves
d'avui en dia
gasten aires
de botxí,
talment com
si t'amidessin
per donar-te
un què sentir!
No
m'arruguis la faldilla
que he
planxat tot just ahir.
Perquè em
faltes?
No m'arrambis
a la soca d'aquest
pi.
Em dic Lola,
sóc fadrina
tinc setze
anys però de mi,
ni veïnes ni
parentes
no en
bescanten ni un bocí.
La mare,
temps fa que és morta.
El pare és
al Potosí.
I ara visc
amb una tia
que no es
cansa de tossir.
Tinc una
germana monja,
un germà
boig i un cosí
que una
vegada per Pasqua,
i en aquest
mateix jardí,
i també de
nit com ara
que no es
movia ni un bri
va
ensenyar-me la manera
de seguir
pel bon... camí
Pere Quart
Pintura: P.A.Renoir
