Daurada fulla de freixe
fulleta dins l'aire fi,
caminet que saps la queixa
del pregadéu de setí.
Fondalada regalada
amb tants flocs de xuclamel,
dins del cor una tonada,
les estrelles dalt del cel,
i a la mà un brotet de menta
i a l'orella un cant de grill,
i la nit que arriba lenta
per damunt dels camps de mill.
i la dolcesa llunyana
del núvol escadusser,
i una mica de campana
que somica en el cloquer.
J.M. de Sagarra
"Cordèlia"
Com sempre, Segarra descriu un món sense deixar-se detall. Talment el ventall (vaja, una rima) que ho abasta tot en la seva abertura. Petons, Glòria.
ResponEliminaha,ha! Tens ànima de poeta, Teresa! Et surten les rimes sense proposar-t'ho.
EliminaUn poema molt visual, descriu un paisatge on ve de gust passejar.
Sempre és encisador llegir Segarra.
ResponEliminaConvé anar-lo rellegint, és un dels grans.
EliminaBonic perquè sí...A mi m'encanta Segarra!
ResponEliminaPetonets.
Oi que si? És molt descriptiu, ho veus, ho vius. I té un llenguatge molt polit.
EliminaPetonets!
i el ritme suau del paisatge
ResponEliminaUn poema musical, com solen ser els de Sagarra.
EliminaCada vers és una passa més dins del camí. M'encanta!!
ResponEliminaUn camí que ens mena a un paratge ben acollidor, ben poètic.
EliminaQue bé que s'hi està :) Molt bonic.
ResponEliminaSi, sembla que si està fresquet i tot! ;-)
EliminaUn luxe!
un excel·lent escriptor que va tocar totes les tecles.....
ResponEliminauf un ventall necessito
Va tocar totes les tecles i les feia sonar molt bé.
EliminaUn ventall??? Aire condicionat, és el que fa falta, encara que no sigui tan poètic.