Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir
em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
M. Abelló
"Foc a les mans"
Pintura: T. Pollock Anschut
Quan em llegeixen diuen que és així. Hom se sent propera a qui ho diu, talment com si em dictés.
ResponEliminaUn petó!
Lectors que s'identifiquen amb les sensacions que expresses, que comparteixen el mateix sentiment, perquè la teva poesia els arriba a dins.
EliminaAixí és la bona poesia.
Arran de pell, a frec de llavis, és això Glòria. La necessitat de dir ;-)
ResponEliminaI el plaer de dir-ho en un poema.
EliminaSubscric el que diu aquest poema!
ResponEliminaHo sé, Helena, es nota quan et llegim.
EliminaBona elecció.
ResponEliminaLa poesia és una boníssima elecció. I una fidel companya.
EliminaLa ploma a la mà... és més bonic que els dits a les tecles, però és ben bé això.
ResponEliminaÉs més bonic i més poètic ;-)
EliminaPerò penso que la majoria fem servir d'ordinador per escriure.
Que bé, un poema abans d'anar a dormir, proporciona bells somnis...
ResponEliminaPetonets.
Penso que qui pot escriure un poema cada nit és un privilegiat, i crec que si, que deu tenir bells somnis.
EliminaPerò no sempre la inspiració està arran d'orella per dictar-nos-els :(
Petonets!
Jo, si hagués d'escollir, em quedaria amb la lectura.
ResponEliminaBona companyia també!
EliminaPerò quan s'aconsegueix escriure i crear alguna cosa bella el plaer és incomparable.
Una blogaire em va fer descobrir aquesta poeta, em va agradar perquè és planera, propera, em va semblar que l'entenia, que m'acostuma a costar :)
ResponEliminaExcel·lent poeta; sempre ho és, però no sempre la trobo tan planera com en aquesta poesia.
EliminaUna abraçada!