Cançó de bressol
Tots els aires de la mar
vinguin a moure
les banderoles.
Ala llarga de l'ocell
-punta salada-
gronxa que gronxa.
Feu coixí pel meu infant
blanes paraules
mig murmurades.
Que el silenci posi rams
i el bes d'un àngel
rondi la boca.
Tots els aires de la mar
vinguin a moure
les banderoles.
C. Arderiu
"Sempre i ara"
Una cançó de bressol de revetlla.
ResponEliminaDiu coses molt boniques. Això del coixí de paraules blanes i el silenci posant rams ho trobo preciós.
EliminaLes banderoles es bressolen amb l'aire del mar
ResponEliminaUna cançó de bressol per cantar a l'estiu, quan els aires de la mar les gronxen.
EliminaPreciosa aquesta cançó de bressol amb banderoles, ales d'ocels i besos d'àngel, moguts per la marinada...
ResponEliminaBon diumenge , Glòria.
Jo la trobo en bonica. És una cançó alegre, però sedant, dolça, tranquil·litzadora.
EliminaGràcies, M.Roser, jo també te'l desitjo.
en breu podrem brindar amb una moritz! i mentrestant agitem les bandelores
ResponEliminaWaw! Que bé! Ja m'avisaràs, doncs.
EliminaAgitem les banderoles i repiquen les campanes.