Tinc desitjos blaus,
que s’obren i es tanquen com una curculla
i uns altres que es vinclen com petites naus
que el temporal mulla.
Tots els meus records es tornen petits
–en la llunyania, ales de gavina–,
són els meus sentits
àncores clavades en la sorra fina.M. Vayreda
Pintura J. Palacios Hidalgo
En el mar hi ha vida. La terra l'acull. La Montserrat Vayreda n'és testimoni.
ResponEliminaI entre mar i terra els desitjos naveguen. No tots arriben a bon port.
Eliminajo espero el temporal que mulla......jejeje seriosament no havia llegit mai aquesta poeta i t'agraeixo que la posis
ResponEliminaabraçada
Doncs hauràs de seguir esperant, Elfree, de pluja poca, per ara.
EliminaEm costen de trobar poemes de Montserrat Vayreda, tot i que té cinc o sis llibres editats.
Una abraçada!
Records com àncores clavades en la sorra fina,.. molt maco
ResponEliminaCert. Una metafòra ben bonica, i encertada.
EliminaÉs molt bonic tenir desitjo de colors...També em falta algun ruixat...
ResponEliminaPetonets.
La majoria de desitjos són verds, color de l'esperança.
EliminaDiuen que ha refrescat, però trobo que fa una xafogor ben
pesadeta... :(
Petonets!