La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
Joana Raspall
"Versos amics"
Il·lustració: P. Galindro
Estimar un arbre. Tenir fe en les rels, i en els fruits.
ResponEliminaMaco...
És un poema d'amor. D'amor als arbres.
Elimina:-)
"Sap que la soca més s'enlaire...."
ResponElimina...quan més endins pot arrelar"
EliminaL'aigua l'ajuda a enlairar-se.
Sense arrels, no hi hauria planta...Sinó plou, ja la regarem nosaltres...
ResponEliminaPetonets.
Tants dies que no plovia, pobre arbres! I amb aquesta calor...
EliminaSort de les mans amigues que els hi donen aigua.
Petonets!