"EL PASSAT I EL FUTUR" de Joan Teixidor

Joan Teixidor reconeix pertànyer a una nissaga que, dia a dia, ha anat fent país i se'n sent orgullós. Així serà per sempre.

Va néixer aquí el meu pare.
Els avis, més amunt,
segurs a la muntanya.

Eren gent aspriva,
pagesa i artesana.
Conreaven els camps 
i teixien el cànem
en la baluerna de fusta 
que ara veig al museu.

Eren gent honrada i obscura.
Potser, el rossinyol
fregava els seus somnis 
en el matí lluent.

Em dic Milany, Llaers,
i la Vila i la Bauma.
Em dic aquests noms que persisteixen
en els llibre geogràfics.
Quan camino d'esma pel món
m'oblido de qui sóc, 
però em canta la sang, 
els segles que s'apilen,
les hores escolades.

Sóc vell com els crepuscles
i visc les primaveres 
insomnes del passat.
Quan sigui mort encara
viuré en tots vosaltres.

                     Joan Teixidor

" BOIRA " de Joan Teixidor

Un poema de tardor, un dia de boira, de la ploma de l'excel·lent poeta olotí.

Damunt l’indret callat
la boira s’ha aturat;
ni l’hora que és diria.

Un arbre flota incert
i, com una ombra, es perd
en flocs de melangia.

El sol, escarransit,
tot tímid, s’ha esmunyit
i fibla un camp de xeixa.

Només sobre aquest groc
assaja, caut, el joc
i el tel de plors esqueixa. 

                  Joan Teixidor 

" L'AMOR " de Joan Teixidor

Un poema del escriptor olotí, un poema en el que ens parla de l'amor.

Trucaré a la finestra, sóc un vell trobador.

Et contaré la llum que hi ha a la cala.

El matí s’ha aixecat i el cor estava a punt. 

Els camins són brodats com un vestit de núvia,

els arbres m’abraçaven i em feien de cobert,

la font cantava sempre en el seu sot ombrívol. 

Necessito els teus braços per a arribar al cel.

El cap i el cor i el sexe són la mateixa cosa,

el cap i el cor i el sexe em portaven a Déu. 

                                        Joan Teixidor 


Pintura: Omar Ortiz

"TESTAMENT" de Joan Teixidor

Seguim, i amb aquest acabem, amb poemes on el tema central és la  mort.  Avui és Joan Teixidor, el poeta d'Olot, i el seu testament.

Escriuré versos blancs

on totes les paraules quedin suspeses en l'aire,

on res no digui res

fora la pau dels camps, l'oblit

on ja no sóc i em perpetuo. 

Quan volia ésser-ho tot,

ara ja només visc

d'aquest ocell que em mira i que no veig,

d'aquest crepuscle lent,

d'aquesta mort que m'espera. 

Penseu en mi com si fos una ombra,

allò que va quedar escrit sobre l'aigua. 

                 Però sempre us he estimat

                    i això només em salva. 

                                      Joan Teixidor 

" SOMNI " de Joan Teixidor

Un poema, on el desig i el amor estan presents. Joan Teixidor té molt belles poesies amoroses.

Parlàvem. La mà sabia
el batre lleu i dolç del flanc;
alba d'amor que condormia
felicitats per l'aire blanc.

I et duia als braços per la costa verda,
cap al riu d'argent i al prat
amb l'ombra blava i gerda
de l’arbre gran abandonat.

Ella s'ajeu, immòbil mira
plena de sol, cos i sospir;
com ells tu i jo, corda de lira
dòcil al vent, pulcra com llir.

Ai, els lleons no em fan feresa.
¡Però dol haver de lluitar
En aquesta hora de tendresa!
(No et cal la lluita, era ben clar

el teu desig de brava lluita.)
Reposa, amada, en el prat verd,
àngel, perills, tot és en fuita.
Només tu i jo, i el món desert. 

                            Joan Teixidor 

Pintura: J. Waterhouse

" COM SI MORÍS " de Joan Teixidor

Joan Teixidor, de qui celebrem enguany el centenari del seu naixement, té un poemari que va titular "El Príncep", que va dedicar a la memòria del fill que va perdre encara infant. El poema d'avui pertany a aquest llibre.

No tornaré a la fosca fageda,
em feia mal el silvestre palau,
s'han fet sagrats el trepig i la greda,
el sol escàs i la molsa i la pau.

Anar-hi sol és dir a cada pas
que em falta cor per a tot el que em toca;
massa he plorat a la nit i a camp ras,
deixa'm callat i lligat a la roca.

Deixa'm tot sol sense cap pensament,
com si morís cada dia una embosta;
em trasmudà l'abrivada del vent,
ara em fa ric la claror de la posta.

Tot ha finit, el silenci m'abriga,
fill d'aquest son que ignorava el demà.
Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga
com la llavor que no pot madurar. 

                                Joan Teixidor

 Fotografia: Josep Guiolà

" LA TEVA MÀ " de Joan Teixidor

Unes mans que s'enllacen, que s'acaronen, quin sentit tan meravellós és el tacte!

La teva mà dintre la meva mà,
rosa de carn, quina alegria!
Per si l'oblit vingues després
m'abillaré amb un xic de música.

Amb la cançó que ara m'arriba
d'un riu ocult d'aigües molt fondes,
pel camí de la teva mà
fins a la meva mà.

                     Joan Teixidor

" EL JARDI " de Joan Teixidor

Un poema que m'ha agradat, em recorda, com al poeta, els carrers de la meva infantesa, quan els plàtans ombrejaven les voreres. Ara ja han desaparegut.

El plàtan i l'arbre de les boles.

No el pi d'amor vora la mar salada,
no el faig lluent com un matí de guerra,
no l'olivera amb cendra de la vida,
no el roure vell de la malencinia,
no el xiprer fosc com estendard de mort.

El plàtan i l'arbre de les boles.

Petita, bona, dolça vida nostra,
com t'estimàvem!
Cap pensament on s'arrelés la por.
Tot era nou, feliç,
tot era estrany i sense cap recel.

                           Joan Teixidor
                           "El Príncep"

" CANÇÓ " de Joan Teixidor

Seguim recordant a Teixidor en aquest any del centenari del seu naixement, avui amb un poema d'amor.

El clos dels prats, tèbia cambra,
   m’enterbolí el sentit;
fou el cel llis, color d’ambre,
     en els teus ulls un crit.

     Cobricelava l’arbreda
     aquell racó escondit;
     flonjor i aroma de seda
     quan caigué el vestit.

El sol ponent dues roses
     obria en el seu pit;
 eren magnòlies descloses
     en arribar la nit.

No tinc memòria de tanques
     en el camí deseixit;
 en un desmai d’aigües blanques
     el món s’havia esllanguit.

Quan la deixí redossada
     entre l’herbei humit,
   tenia pols d’estelada
     sobre el seu cos rendit.

                    Joan Teixidor

" JULIOL " de Joan Teixidor

Joan Teixidor, un poeta a recordar, més aquest any que es celebra el centenari del seu naixement.

Encara el blat al meu país és tendre;

tija migrada, la destria el vent

feliç i ràpid, que no sap comprendre

l'or moribund en el jorn somnolent.

Encara el món en un somrís s'atura,

com oblidat d'aquell ardent desmai,

mare de foc, llampec i sepultura

marcint els pètals, conjurant l'esglai.

Pesa la vida, no el lleuger record.

Si vols la fruita, llençaràs la fulla:

que tot té preu i és del seu preu avar.

Ocell nocturn, t'ha visitat la mort;

l'aigua s'aferra a qualsevol despulla:

només és jove la blavor del mar.

                            Joan Teixidor

" ELLA PARLA " de Joan Teixidor

Ella parla i es queixa d'un amat força maldestre. O molt egoista.

Ens apleguem a la fronda.

És mig dia, el sol és alt;

a la galta estranya ardència

ja no em cal.

Ens ajacem damunt l'herba.

El teu sospir em fa mal.

Els braços s'afanyen massa;

no s'hi val.

El cel el veig entre branques;

se'm gira una set mortal;

potser, si ho vull, no m'estimis;

m'és igual.

El sol rient s'arrecera;

la lluna és migrat fanal.

No t'escau de fer promeses.

Tant se val!

                  Joan Teixidor

" AGOST " de Joan Teixidor

Teixidor ens explica una manera ben plaent de passar una tarda d'estiu, i que a ell l'inspirà aquest bell sonet.

Tarda d'estiu, les immòbils cortines

guarden el cos sobre el llit despullat.

Hores de sol que s'aplomen, veïnes

lla de la cambra, camp ras arborat.

Ulls pacients que segueixen l'avara

paret de calç i el vermell cobrellit;

verge pagesa que en l'ombra s'empara,

seien de balca on dorm el vestit.

Sobre els llençols un parterre de roses,

ombra daurada en el camp massa blanc,

punta, coixí, on la galta reposes.

Deixa que et miri en la llum estremida

que s'arborava en el pit i en el flanc,

mentre el meu cor et cridava a la vida.

                                              Joan Teixidor

                                                 "Camí dels dies"

Pintura: Joan Marti Arbonès

"LA PRIMAVERA" de Joan Teixidor

Com en el poema de Màrius Torres "Un altre abril", no sempre la primavera omple el cor d'alegria. Quan el dolor és molt gran,  tanta bellesa, pot fer-nos sentir més tristos. Torres enyora la salut, Teixidor un fill. 

 

Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?

 

Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.
  

                          Joan Teixidor
                          "El príncep" 1954 

"FEBRER" de Joan Teixidor

Poema que Teixidor dedica al febrer i a la neu. És un moment adequat per llegir-lo.

En cada fil de telègraf
penja un petit estel:
un glop de neu.

En cada àtom del cor
penja un petit ninot:
l'avorriment.

Sols la neu immaculada
un moment ens n'allibera.

                   Joan Teixidor
                  (Poemes. 1932)

"LA FONT" de Joan Teixidor

Records d'una infantessa joiosa en un paisatge olotí. Una poesia molt visual, amb unes imatges tan vívides que realment evoquen un quadre de Renoir.

Anàvem a la font quan ja queia la tarda,

resseguíem camins, corriols i dreceres,

ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.

Érem els habitants d'un estiu de miracle,

tot era tan feliç que no ho enteníem.

Dames, cavallers, l'estol de nens i nenes,

el gaudi de la llum i l'hora fugissera,

els núvols divagant pel cel que s'enfosqueix

i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.

Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem. 

             Joan Teixidor i Comes

 

Pintura de Auguste Renoir