El plàtan i l'arbre de les boles.
No el pi d'amor vora la mar salada,
no el faig lluent com un matí de guerra,
no l'olivera amb cendra de la vida,
no el roure vell de la malencinia,
no el xiprer fosc com estendard de mort.
El plàtan i l'arbre de les boles.
Petita, bona, dolça vida nostra,
com t'estimàvem!
Cap pensament on s'arrelés la por.
Tot era nou, feliç,
tot era estrany i sense cap recel.
Joan Teixidor
"El Príncep"
Un homenatge al plàtan, que a molts ens porta bons records... a mi també.
ResponEliminaA la tardor el meu carrer estava encatifat de fulles seques, era un plaer xafar-les o escampar-les a puntades de peu. Quins records...
EliminaLa plaça amb plataners amb l'ombra a l'estiu, quins record d'infantesa!
ResponEliminaVeig que a tu també et porten records. Pobres arbres, qui els ha vist i qui els veu! (els pocs que queden)
EliminaAquests arbres els va tallar Franco. No m'estranya que els enyori el poeta.
ResponEliminaNo és el poeta sol el qui els enyora. Els arbres que ara han posat al carrer dels meus records fan una ombra que no deixa passar gens la llum, el carrer està molt més trist que abans.
EliminaM'ENCANTA L'ÚLTIMA ESTROFA , GLÒRIA ! ;-)
ResponEliminaI a mi! Vaig sentir aquest poema a la Setmana del Llibre en Català que feien a la plaça de la Catedral i em va portar tants records... Per això l'he volgut compartir.
EliminaCom m'ha recordat els passeigs per la rambla de Vilanova en la meva infantesa, amb arbres de les boles a banda i banda! Quina llàstima que a molts llocs els hagin tret perquè feien nosa...
ResponEliminaUna abraçada!
Dels carrers de Barcelona pràcticament han desaparegut. Avui n'he vist pel passeig de la Bonanova. Quina casualitat! feia temps que no en veia.
EliminaSense plàtans arreu, sembla que intentin esborrar els records d'infantesa.
ResponEliminaDiuen que estan tots malalts, però a saber si aquests és el veritable motiu. Però el record no l'esborraran. Com aquelles boles que eren veritables projectils en les baralles dels vailets...
EliminaA mi també m'ha agradat molt la darrera estrofa.
ResponEliminaQuina època tan bonica una infància feliç, quins records tan dolços i que bé s'explica el poeta!
EliminaDe fet els plàtans són els arbres més urbans, fa bonic veure carrers amb dues rengles una a cada banda...A l'estiu fan una bona ombra, sembla que entris en un túnel i a l'hivern, deixen passar el solet.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Sempre ho havien sigut. Però últimament estan desapareixent dels carrers de Barcelona. Alguns lloc posen arbres de fulla perenne que no deixa passar el sol al hivern, jo ho trobo molt poc encertat.
ResponEliminaPetonets, bonica!