No vingui la son, somnio desperta
i no sé el dormir, un somni tan clar
joia inconeguda, aèria, incerta,
mon cor és musica i també joglar.
i no sé el dormir, un somni tan clar
joia inconeguda, aèria, incerta,
mon cor és musica i també joglar.
Pesa en els meus ulls un sol de tendresa,
la fruita sucosa es madura en va,
talment invencible aquesta peresa,
no puc obrir els ulls ni allargar la mà.
la fruita sucosa es madura en va,
talment invencible aquesta peresa,
no puc obrir els ulls ni allargar la mà.
No hi ha més per mi ni temps ni mesura,
la minuta és llarga i l’hora un moment;
en un ample riu, hi ha una flor que sura,
crec que per la flor s’atura el corrent.
la minuta és llarga i l’hora un moment;
en un ample riu, hi ha una flor que sura,
crec que per la flor s’atura el corrent.
Simona Gay "Lluita amb l’àngel"
Òstres, com m´ha agradat! Ara mateix tornaria al llit a surar.
ResponEliminaNo la coneixia la Simona Gay. Gràcies.
Hi vas tornar? A surar vull dir ;D
EliminaSimona Gay és una escriptora rossellonesa, al blog hi trobaràs algun poema més.
i aquest poema és un bon exemple d'aquests moments tan especials
ResponEliminaCertament els descriu molt bé aquests moments de laxitud.
EliminaAi sí, és un petit plaer somniar desperta i fer el mandra...
ResponEliminaQue bonic això que el corrent s'atura perquè suri la flor!
Petonets Glória.
Si que és un plaer. Un dels petits/grans plaers que jo encara em puc permetre.
EliminaPetonets, M.Roser!
agafem ben fort aquests moments quan ens passen per davant...són únics
ResponEliminaHi ha que aprofitar tots els plaers que se'ns posen al abast.
EliminaEncara que siguin petits.
el poema és genial però ara per ara somiem però sense mandra!
ResponEliminaTenim un bonic somni, oi? I no ens podem emperesir, l'hem de fer realitat. Tens raó, Elfree.
Elimina…una mandra plaentera i encomanadissa...
ResponEliminaUnes estones meravelloses i molt ben descrites per la poetessa. Si que s'encomana aquesta mandra!
Elimina