Som
indestriables
el
meu poble i jo.
S.
ESPRIU
- D'unes altes ribes
- d'aquest mateix mar
- venien els avis:
- Foren catalans.
- Dolç vi d'una parla
- prenia més grau.
- Aire, foc i terra:
- Fóra català.
- En mi ja arrelava
- el llenguatge clar,
- i jo, que seria
- sense el català?
- Rosa Leveroni
Seríem uns altres, sense el català... forma part de nosaltres.
ResponEliminaÉs la nostra llengua, forma part de la nostra identitat.
EliminaEm costa imaginar què seríem sense el català. Uns altres, diu la Carme, no ho vull. Volem ser el què som i ho volem ser amb la plenitud de la nostra llengua.
ResponEliminaSOM I SEREM!
EliminaNo podem renunciar-hi.
Exacte! "i jo, que seria sense el català?"
ResponEliminaJa no seria jo.
No seriem nosaltres. És nostre i l'hem de defensar i conservar!
Eliminamolt diu aquest poema, molt ... ;-) abraçadetes !!
ResponEliminaSense grans paraules en diu de molt sentides i molt verdaderes.
EliminaUna abraçada, Joan! :D
el català i nosaltres som un mateix
ResponEliminaIndestriables, com diu l'Espriu.
EliminaJo també puc dir que els meus avis, besavis, rebesavis...eren catalans. El català forma part de la meva identitat.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
I jo també. Catalana de soca-rel.
EliminaPetonets, bonica!