dimarts, 25 de juny del 2013

" ESTIU " de Miquel Martí i Pol

Martí i Pol va dedicar un poema a cada estació del any, avui compartim el que parla de l'estiu.



Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.

Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre. 

                             M. Martí i Pol 

14 comentaris:

  1. Ja l'he llegit, avui, en un altre blog, però llegir Martí i Pol no cansa mai!

    Gràcies, guapa, jo també veig aquest estiu una mica massís i una mica absurd, ara em fixaré de veure'l intensament bell, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, és que és un poema molt adient per aquestes dates!
      L'estiu és una estació molt alegre, tot i que la calor mortifica bastant.
      Hem de procurar gaudir-lo!

      Elimina
  2. "...i que se'n va, també sobtadament,
    una nit qualsevol de finals de setembre."

    ja tremolo amb la calor, m'agrada més la tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens tocarà passar calor, Quadern, com cada any.
      Confio en un estiu no massa rigorós.

      Elimina
  3. De moment, tenim una mena d'estiu poc convencional. Que setembreja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Jordi, la primavera ha passat d'esquitllentes i l'estiu no s'acaba de decidir a començar.
      Un temps boig!

      Elimina
  4. Hi veig la descripció d'un estat d'ànim i d'unes costums que els dies d'estiu ens porten. No el coneixia, molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic, parla d'unes costums que jo recordo de la infantesa: la tertúlia als carrers, els passejos pel carrers del poble ben mudats... de quan és vivia a un ritme més lent que el d'ara.

      Elimina
  5. Aquest estiu també ens arribarà sobtat, espero que s'allargui una mica més de final de setembre per gaudir-lo almenys els tres mesos que toquen. Bonic poema, molt de l'època.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es nota que no t'espanta la calor!
      El temps està una mica capgirat, però la calor ja no pot trigar.
      No pateixis, que suarem...

      Elimina
  6. Respostes
    1. Ja és estrany! Per que mira que n'arribes a saber tu de poesia!
      Una abraçada.

      Elimina
  7. A mi m'agrada molt perquè parla d'un estiu dels d' abans, quan a cada estació feia el temps que tocava i les persones en gaudien de la manera més casolana...Bonica foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també recordes aquests estius d'abans, oi?
      Martí i Pol descriu molt bé l'ambient un poble, d'una petita ciutat a l' estiu.

      Elimina