Ara
és el temps d'estimar pels camins,
a
la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i
a l'ombra dels vells arbres,
a
les fonts mig perdudes,
allí
on el bosc és més íntim.
Ara
és el temps de seure pels carrers
a
parlar de futbol i de dones,
havent
sopat,
formant
grup a l'escassa voravia
i
veure com les noies
travessen
el carrer abans d'arribar
i
passen i s'allunyen
una
mica porugues.
Ara
és el temps dels fusters i dels paletes,
temps
de cantar tot treballant
a
ple sol,
oblidant
el risc de les bastides,
oblidant
l'esforç
i
la monotonia de la feina i del viure.
Ara
és el temps de passejar amb les nenes
i
la senyora que porta guants blancs
per
amagar els estralls del lleixiu,
a
la tarda del diumenge,
per
l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient
adéu-siau a tothom
amb
un gran gest del cap
i
envejant la muller dels que passen.
Ara
és el temps de les dones que cusen
a
la penombra de les entrades
i
s'adormen sovint damunt la feina,
i
és el temps dels homes que fan la sesta
al
racó més fosc de la casa
a
les tardes de sol,
quan
als carrers hi ha un silenci feixuc
i
fa una calor despòtica.
Ara
és l'estiu,
l'estiu
massís i una mica absurd
però
intensament bell,
que
arriba sobtadament
una
nit qualsevol de principis de juny
i
que se'n va, també sobtadament,
una
nit qualsevol de finals de setembre.
M. Martí i Pol
Ja l'he llegit, avui, en un altre blog, però llegir Martí i Pol no cansa mai!
ResponEliminaGràcies, guapa, jo també veig aquest estiu una mica massís i una mica absurd, ara em fixaré de veure'l intensament bell, també.
Clar, és que és un poema molt adient per aquestes dates!
EliminaL'estiu és una estació molt alegre, tot i que la calor mortifica bastant.
Hem de procurar gaudir-lo!
"...i que se'n va, també sobtadament,
ResponEliminauna nit qualsevol de finals de setembre."
ja tremolo amb la calor, m'agrada més la tardor.
Ens tocarà passar calor, Quadern, com cada any.
EliminaConfio en un estiu no massa rigorós.
De moment, tenim una mena d'estiu poc convencional. Que setembreja.
ResponEliminaSi, Jordi, la primavera ha passat d'esquitllentes i l'estiu no s'acaba de decidir a començar.
EliminaUn temps boig!
Hi veig la descripció d'un estat d'ànim i d'unes costums que els dies d'estiu ens porten. No el coneixia, molt bonic.
ResponEliminaSi que és bonic, parla d'unes costums que jo recordo de la infantesa: la tertúlia als carrers, els passejos pel carrers del poble ben mudats... de quan és vivia a un ritme més lent que el d'ara.
EliminaAquest estiu també ens arribarà sobtat, espero que s'allargui una mica més de final de setembre per gaudir-lo almenys els tres mesos que toquen. Bonic poema, molt de l'època.
ResponEliminaEs nota que no t'espanta la calor!
EliminaEl temps està una mica capgirat, però la calor ja no pot trigar.
No pateixis, que suarem...
Mira, aquest no el coneixia.
ResponEliminaJa és estrany! Per que mira que n'arribes a saber tu de poesia!
EliminaUna abraçada.
A mi m'agrada molt perquè parla d'un estiu dels d' abans, quan a cada estació feia el temps que tocava i les persones en gaudien de la manera més casolana...Bonica foto.
ResponEliminaTu també recordes aquests estius d'abans, oi?
EliminaMartí i Pol descriu molt bé l'ambient un poble, d'una petita ciutat a l' estiu.