dilluns, 17 de juny del 2013

" PER SORT DE TOTS NOSALTRES " de Salvador Espriu

Seguint amb el nostre record mensual a Espriu en el any del centenari del seu naixement,  un poema, que trobo francament bonic, que vam recitar en el transcurs del passejada-homenatge que li van dedicar pels carrers de Sants.

No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.

                  Salvador Espriu, 



Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

18 comentaris:

  1. Quadern de mots17 de juny del 2013, a les 8:00

    Les arrels són importants, imprescindibles sense oblidat mai l'entorn. Bon poema.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas17 de juny del 2013, a les 8:50

    Preciós, preciós... i ho sento ben bé així, oblidar (o no utilitzar) la pròpia llengua és com esdevenir mut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog17 de juny del 2013, a les 22:50

      I per això l'hem de defensar. Per que es faci sentir per damunt dels qui la volen silenciar.

      Elimina
  3. Xelo IProu17 de juny del 2013, a les 12:23

    som tot arrels

    ResponElimina
  4. Sílvia 17 de juny del 2013, a les 14:54

    Si no pogués parlar la meva llengua també seria muda. Comparteixo el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog17 de juny del 2013, a les 22:51

      Espriu amb poques paraules posa el dit a la llaga. Ningú ens farà callar!

      Elimina
  5. Helena Bonals17 de juny del 2013, a les 17:45

    Amb aquest poema vaig treure un notable a la carrera! Els catalans que reneguen de Catalunya, quan van per Espanya no són acceptats, perquè encara són catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog17 de juny del 2013, a les 22:54

      Tens raó, qui renega de les seves arrels i de la seva llengua perd la identitat.
      Un notable, Helena, bona nota, sempre has sigut brillant!

      Elimina
  6. novesflors17 de juny del 2013, a les 18:19

    Una defensa molt bonica de tot allò que ens configura com a poble.

    ResponElimina
  7. M. Roser17 de juny del 2013, a les 21:25

    No coneixia el poema, però el trobo molt bonic i molt adequat al moment...La vida sempre en català.

    Petonets.

    ResponElimina
  8. Consol17 de juny del 2013, a les 23:14

    M'agrada molt aquesta defensa de la llengua. La fotografia de l'arbre també està molt bé.
    Ens mantindrem fidels!

    ResponElimina
  9. fra miquel18 de juny del 2013, a les 15:39

    Les arrels són les que alimenten el brancatge...
    Les que aguanten l'arbre quan hi a tempesta forta.
    Ja pot bufar aquest mal vent de ponent. No deixarem que s'assequin!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de juny del 2013, a les 23:45

      Les arrels són fortes. No podran fer-nos tombar.
      Petons!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)