Avui fa 111 anys va morir Mossèn Cinto, després d'un llarg via crucis d'incomprensió i difamacions. Fruit d'aquell dolorós procés és el poemari "Flors del Calvari". I aquest poema, que ha musicat Miquel Poveda, i que canta amb molt sentiment.
Amadíssims
enemics,
si
algun me’n vol ser encara,
guardians
del meu honor,
mirall
de les meves taques,
herbejadors
de mon camp,
traieu-me’n
les herbes males,
traieu-ne
espines i tot ;
jo
us daré foc per cremar-les.
Si
flors hi arribo a collir
les
guardaré per vosaltres.
Lo
bé que m’heu fet és gran;
de
genolls a vostres plantes
jo
us ne dono grans mercès:
Déu
vos ne done la paga.
molt bona poesia. ets una magnifica escriptora petons carlos
ResponEliminaCelebro que t'agradi aquest poema de Mossèn Cinto.
EliminaGracies pel comentari i `per la visita, Carlos!
Sempre que llegeixo Verdaguer em quedo tocada de ben endins per la força i les emocions que sap transmetre...
ResponEliminaAquest poema genera admiració multiplicada, per la forma de transmetre i també pel contingut.
Quan dolor, quanta conformitat, quanta injustícia! No m'estrenya que el poema t'emocioni... està escrit des de el cor.
EliminaEra gran, el mestre Cinto. Un petó, bonica!
ResponEliminaSublim!
EliminaPetonets, Núria!
El poema m'ha agradat igual que la versió musicada d'en Poveda, això que en Poveda no m'entusiasme.
ResponEliminaBona setmana.
A mi em va semblar molt bona la versió musicada pel Poveda, sap transmetre tota la força i el desesper que conté la poesia.
EliminaBona setmana, Quadern!
gran Verdaguer
ResponEliminaUn poeta sublim!
EliminaCal molta humilitat i sensatesa per escriure així. Ho va passar fatal; casom la burgesia, que on posa la mà hi vol el cos i el cor sencer.
ResponEliminaBon dia, però! :0)
Li van fer la vida impossible la burgesia i la jerarquia eclesiàstica. Però el poble sempre el va estimar i admirar, molt.
EliminaM'ha agradat molt la interpretació de M. Poveda. Val la pena escoltar-la.
ResponEliminaEmocionant. Posa la carn de gallina, oi?
Eliminaes en moments complicats que es reconeixen els amics
ResponEliminaun bes..
Afortunadament sempre queda qui ens aprecia de debò, amics sincers. Ell també en tenia, i el van acompanyar fins al final.
EliminaAprofitar als enemics....una bona pràctica
ResponEliminaPer més que ho vulgui positivar eren enemics poderosos, que més val no tenir. Són perillosos.
EliminaUn fruit extraordinari encara que sigui del calvari.
ResponEliminaEl dolor inspira poemes meravellosos.
EliminaMossèn Cinto, un poeta extraordinari, i tan incomprès... També la seva prosa és magnífica. Has llegit, En defensa pròpia? te'l recomano, perquè reflecteix tot el seu patiment...
ResponEliminaDiuen que quan va morir a vila Joana, li van posar un hàbit, però no tenia cordó i li van posar el del pare Miquel, d' Esplugues, que l'assistia en aquell darrer moment...
Petonets.
Fa poc temps vaig assistir a una conferencia on van parlar de la seva vida i la seva obra. Sempre l'he admirat, però des de que vaig saber el seu patiment l'admiro encara més. Com a home integra i honest i com a poeta.
EliminaL'anècdota del cordó no la coneixia, M. Roser.
Petonets!
Jo sí que vaig llegir en defensa pròpia, me'l van regalar i em va encantar... totalment d'acord amb el que dius, M Roser!
EliminaDoncs ara és el moment de llegir-lo. Ara que ve l'estiu i s'acaben moltes activitats a les que acostumo a participar.
EliminaAra tindré temps per fer-Ho.
Gràcies a les dues per la recomanació!
Et deixo la primera i l'última estrofa del seu poema, Vora la mar:
ResponEliminaVORA LA MAR
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap al ponent declina,
me’n pujo a meditar...
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Aquest poema el vam llegir també, el dia de la conferencia que abans t'he comentat. Em va agradar molt. Un dia l'haurem de compartirem al blog, perquè és magnífic.
Elimina