" PREGUNTA" de Josep Sebastià Pons

L'amor és com un gran món de colors, ni blanc ni negre, n'hi ha tot un ventall que cadascú veu a la seva manera. Que triem? Quin color volem?  El poeta del Rosselló ens ho pregunta.

 

  

Si vós l'amor poguéssiu escollir,
de quin amor faríeu tria:
del que venteja l'esperit un dia
i ressonant obre les portes, i
rebot, de cada obstacle, amb la follia
del vent amb sol el dematí?

O bé d'amor que l'esperit amaga,
com el redós familiar,
melangiós i dolç, on cap al tard,
en la penombra vaga, vaga, vaga,
dels jorns que plou i la claror s'apaga,
ens recollim... i plou encar?

                            J. S. Pons

"ELOGIO DE MI HERMANA" de W. Szymborska

La mirada lúcida de qui troba poesia en tot i que transmet els seus sentiments en un llenguatge proper i alhora brillant. Sempre emociona.

Mi hermana no escribe poemas
y es improbable que de pronto comience a escribir poemas.
Le viene de su madre, que no escribía poemas,
y de su padre, que tampoco escribía poemas.
Bajo el techo de mi hermana me siento a salvo:
nada impulsaría al marido de mi hermana a escribir poemas.

Y aunque suene como un poema de Adam Macedonski,
ninguno de mis parientes se ocupa de escribir poemas.
En el escritorio de mi hermana no hay poemas viejos
ni nuevos en su bolso.
Y cuando mi hermana me invita a cenar,
sé que no tiene intenciones de leerme poemas.

Hace magníficas sopas sin esfuerzo,
y el café no se derrama sobre sus manuscritos.
En muchas familias nadie escribe poemas,
pero cuando lo hacen, rara vez es sólo una persona.
Algunas veces la poesía fluye en cascadas de generaciones
que ocasionan temibles corrientes en las relaciones familiares.

Mi hermana cultiva una prosa hablada decente,
pero toda su producción literaria está en tarjetas postales veraniegas
que prometen la misma cosa cada año:
que cuando vuelva me contará todo,
todo,
todo.

                           Wislawa Szymborska 

"CANÇÓ DE L'OBLIT" de Tomàs Garcés

Un poema de Tomàs Garcés, ple de lirisme, que ha musicat Eduard Tolrà i canta Conxita Badia

Boireta del matí,

escampa’t una mica;

esborra el turó verd,

amaga la masia,

les canyes del camí

i l’ombra de l’eixida.

Boireta del matí.

melangiosa i tendra!

Atura l’oratjol,

allunya la pineda,

i mulla, mar endins,

les cofes i la vela.

Boireta del matí,

emboira’m la mirada.

Ets dolça com l’oblit.

Adéu, la vinya clara!

Que lluny, l’alè del mar

i els brucs de la muntanya!

                    Tomàs Garcés

" JUNY " de J. Salvat Papasseit

Nit de revetlla, el poeta  l’evoca en tota la plenitud d’una lírica arrelada en la vitalitat i en la cultura popular.

Per Sant Joan, amiga, te'n faria retret 
  si és cas que no venies al festeig que tindrem. 
Cada noia fadrina demanarà un promès, 
  l'alfàbrega i la ruda voldran llum dels estels.  

Sentiràs com s'esberlen de claror els fanalets. 
Farem focs d'artifici com no es veu en els cels 
perquè caiguin estrelles 
   i en bombes de paper 
pugin de nou enlaire enduent-se'n els precs 
-i el teu 
 si t'atrevies 
   que és un prec que conec.  

Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes. 

                              J. Salvat Papasseit


Il·lustració: Elena Kudryashova

"CANÇÓ DE LES MOLINERES" de Mercè Rodoreda

Avui compartim un dels escassos poemes de Mercè Rodoreda, és una cançó trista. 

                   
                                 I

Els molins on el temps mol
només hi ha farina negra;
–ara el blat, com indecís,
ens verdeja ran de terra.

L’ombra en pren tota flor
i la maura amb aigua freda;
–ai que el blat es va gronxant,
abrinat, en mar espessa.

Ni una engruna de llevat
i en un forn que és ple de cendra!
–cada espiga rossa estreny
un grapat de grana tèbia.

Als molins on el temps mol
tot serà farina negra!

            Mercè Rodoreda

Pintura: T. Robinson

" CANÇO EXPLÍCITA " de Pere Quart

Demà 19 de juny és l'aniversari de la mort de Joan Oliver, que en va deixar en 1986. El recordem amb un poema dels seus, sempre lúcids i amb un punt de fina ironia. Aquí podeu sentir el poema musicat, molt bé, per cert.

Tant el llibre com la rosa,
tant la lluna com el sol.
Les albades amb alosa
o les nits amb rossinyol.

Tant l'amada, que no gosa,
com l'amant, que tot ho vol.
Tant la casa com la llosa
per tu sol...

Vindrà temps que et farà nosa
o et serà de poc consol
qualsevol, qualsevol cosa,
qualsevol.

                      Pere Quart
                      "Saló de Tardor"

" ESTÈTON " de Joaquim Ruyra

Avui recordem a Joaquim Ruyra, tan important per les nostres lletres i sovint oblidat, amb un magnífic poema d'amor ple de lirisme, amb l'original estructura d'un sonet invertit.

 No diu res a la carn sa angelical nuesa. 
 Hi ha en sos ulls d’atzur llunyàries d’infinit. 
 De dia té son cos d’albor i esplendidesa,


 traspuen sos cabells la fosca de la nit. 

 I amb son airós volar, que encanta l’esperit, 
 mou totes les remors de la naturalesa.

 Com en un gran mirall, sa divinal figura 
 se pinta dins el si gegant de l’univers. 
 És a la terra, al cel, al mar... Arreu fulgura 
 i un goig de paradís infon a tots els sers.

 És l’únic àngel bo que, collida la poma, 
 no ens és restat ocult per l’ombra de la mort. 
 Àdhuc a la dolor don regalada aroma 
 que fa cantar el trist amb inspirat transport.

  

                                         J. Ruyra

  

Pintura: J.J. Lefevre

“CANT DE JUNY” de Caterina Albert

L'autora de "Solitud" també va conrear la poesia. Poemes que parlen de sentiments o de la natura. El d'avui n'és una mostra.

  

Pel Juny, la falç al puny;

pel Juny, l'espiga a terra;

per Juny, tota la terra

rient al sol de Juny

Per Juny, les riallades

replenes d'ardentor;

pel Juny franques besades

de boques ressecades

per el caliu del cor.

Pel Juny, el gran misteri

esbadellant-se en llum

pel Juny, tot l'incenseri

del món, ple de perfum.

Pel Juny, la santa Vida

entrada ja en son ple,

triomfanta i enardida,

volent ésser fruïda

de tots a la mercè.

Pel Juny, la falç al puny;

pel Juny, l'espiga a terra;

per Juny, tota la terra

rient al sol de Juny

                   Caterina Albert

Pintura: M. Hernández Rojo