" ESTÈTON " de Joaquim Ruyra

Avui recordem a Joaquim Ruyra, tan important per les nostres lletres i sovint oblidat, amb un magnífic poema d'amor ple de lirisme, amb l'original estructura d'un sonet invertit.

 No diu res a la carn sa angelical nuesa. 
 Hi ha en sos ulls d’atzur llunyàries d’infinit. 
 De dia té son cos d’albor i esplendidesa,


 traspuen sos cabells la fosca de la nit. 

 I amb son airós volar, que encanta l’esperit, 
 mou totes les remors de la naturalesa.

 Com en un gran mirall, sa divinal figura 
 se pinta dins el si gegant de l’univers. 
 És a la terra, al cel, al mar... Arreu fulgura 
 i un goig de paradís infon a tots els sers.

 És l’únic àngel bo que, collida la poma, 
 no ens és restat ocult per l’ombra de la mort. 
 Àdhuc a la dolor don regalada aroma 
 que fa cantar el trist amb inspirat transport.

  

                                         J. Ruyra

  

Pintura: J.J. Lefevre