Consola,
reconforta,
veure refer la gerra trabucada,
rompuda en mil trossos, veure que els ajunten
amb resines sintètiques
perquè serveixi novament.
Tractem-la bé,
mirem d'acostumar-nos
a la fragilitat i no posar-la a prova.
veure refer la gerra trabucada,
rompuda en mil trossos, veure que els ajunten
amb resines sintètiques
perquè serveixi novament.
Tractem-la bé,
mirem d'acostumar-nos
a la fragilitat i no posar-la a prova.
Joan Vinyoli
"Tot és ara i res"
Pintura:Haritz Guisasola
En aquest món nostre tot és fràgil, molt més que abans, em sembla.
ResponEliminaTens raó, Noveflors, les creences, els valors, els ideals ja nom són tan sòlids com eren abans. Enguany són més fàcils de trencar.
Eliminaquanta bellesa hi ha en aquests versos, la fagilidat de la gerra bé podria ser la nostra pròpia fragilitat
ResponEliminaUn vers tan breu i amb tanta profunditat, la fragilitat de la gerra és, sens dubte, la nostra pròpia fragilitat.
EliminaNo sempre és fàcil fer encaixar bé tots els trossos...
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Sempre es perd algun tros, i la resta són difícils de encaixar, com bé dius. Ja mai serà igual que abans.
EliminaBona nit, M.Roser
Les clivelles a l'ànima no tenen costum d'ajuntar-se massa.
ResponEliminaBon poema per a pensar-hi. Bon vespre :-)
Sempre queda alguna escletxa, alguna clivella. Sempre queden cicatrius.
EliminaBona nit, bonica!
Una certa distància que ens fa més propers.
ResponEliminaFita
Des de una certa distancia no serà tan evident la resina que fa encaixar els trossos, potser la gerra ja no servirà més per posar-hi aigua, potser serà només un record del que havia estat.
EliminaUn objecte per mirar-lo des de una certa distància...
La gerra es fràgil, com fràgils som les persones... La gerra poder es pot re composar, a vegades per molt que vulguis un cort o un ànima trancada no tenen tan fàcil solució.
ResponEliminaPreciosos versos.
Un cor trencat encara que, amb molt bona voluntat, es miri de recompondre, mai més serà igual, ja sabem quan fràgil és. I és millor, com aconsella el poeta, no posar-lo a proba.
EliminaLes cicatrius de la porcellana poden ser boniques. Molt bo, el poema
ResponEliminaEs pot trobar la bellesa en coses imperfetes; les cicatrius són empremtes de vivències, de sofriments.
EliminaEl poema, breu però intens, és per meditar-lo.
Un poema que recorda la fragilitat humana, de vegades necessitem que la gent que ens envolta siguin cola d'impacte.
ResponEliminaM'agrada aquesta comparança: cola d'impacte, capaç de curar un cor trencat o una ànima feta bocins.
Elimina