Tardor. Núvols i paüra
s'encastellen fugissers.
L'esguard sota el front s'atura;
el vent amoixa els rosers.
Tot calla. Un solell taronja
amorosia l'ampit...
És el meu cor una esponja
en aquest mar de neguit.
M. Dolç i Dolç
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
Molt guapo!!! i la foto es una passada.
ResponEliminaUna abraçada.
M'alegra que t'agradi, Jordi, realment és un bon poema. I de que trobis bonica la foto, que ja veig que d'això hi entens molt.
EliminaGràcies pel comentari i la visita.
:)
Hi ha moments de la tardor que són impagables, com aquest poema.
ResponEliminaTan breu i tan bell. La tardor és inspiradora!
EliminaHem de ser sempre esponja davant l amor
ResponEliminaQue ens amari, que ens desbordi l'amor...
EliminaAi, ara no sé si has rebut el comentari, deia que m'agrada molt la imatge i que no havia sentit mai "solell" ni "solell taronja" (ni groc ni vermell....)
ResponEliminaÉs una foto bonica. A vegades costa molt trobar-ne. Solell no és una paraula gaire coneguda, no se si a ses illes la fan servir habitualment, però el que és per aquí...
EliminaL'altre comentari no l'he rebut
Un poema preciós...Amoixar , quina paraula tan bonica!
ResponEliminaPetonets.
Amoixar és una paraula bonica i que t'amoixen encara és millor. ;·)
EliminaPetonets, bonica!
quina preciositat de poema.
ResponEliminaOi que si! Aquests poemes breus cada vegada m'agraden més.
EliminaAbraçades!
M'agraden molt els poemes d'aquest estil, tenen música.
ResponEliminaCoincidim, quan el vaig llegir em va captivar, per això l'he compartit.
EliminaCelebro haver encertat.
:)
M'agraden molt els dos darrers versos, i la imatge.
ResponEliminaGràcies, Helena. Estic contenta de que t'agradi, valoro molt la teva opinió.
Elimina