dilluns, 20 d’octubre del 2014

"CANCÓ BREU" de Josep Palau i Fabre

El poeta té amor per donar i per rebre. I un cor massa gran, sempre delerós d'amor.





Totes m'estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...

                         J. Palau i Fabre
                                         "Balades amargues" 


Imatge: Sara Tyson 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

18 comentaris:

  1. Carme Rosanas20 d’octubre del 2014, a les 8:06

    Sempre m'ha encantat aquest poema... Potser per l'anhel d'infinit, o per aquest cor que no s'omple. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog21 d’octubre del 2014, a les 1:28

      Doncs jo no el coneixia i també l'he trobat encantador. I l'he volgut compartir.
      Gràcies a tu, Carme!

      Elimina
  2. Xelo IProu20 d’octubre del 2014, a les 8:56

    una joia

    ResponElimina
  3. xavier pujol20 d’octubre del 2014, a les 13:46

    Estima, estima, estima.... quin batecs!

    ResponElimina
  4. Núria Martínez (Bruixeta)20 d’octubre del 2014, a les 16:20

    una delícia...

    ResponElimina
  5. cantireta20 d’octubre del 2014, a les 21:29

    !!!!!

    ResponElimina
  6. PS21 d’octubre del 2014, a les 13:41

    Insufla bons vents aquest poema per qui el proclama. I si les noies hi estan d'acord...a acabar-lo d'omplir aquest cor.

    Crec que seria la divisa d'alguns que conec :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog23 d’octubre del 2014, a les 2:24

      Ai, aquests cors enamoradissos, que mai en tenen prou!
      Si que seria una divisa escaient per alguns... Jo també en conec d'aquests.
      ;·)

      Elimina
  7. M. Roser21 d’octubre del 2014, a les 20:21

    Aquest cor gaudeix d'un amor multitudinari...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog21 d’octubre del 2014, a les 23:33

      Un cor tan gran potser necessita un gran amor, més que molts de petits.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  8. Galionar21 d’octubre del 2014, a les 21:24

    Palau i Fabre, sempre tan intens!

    ResponElimina
  9. Relatus23 d’octubre del 2014, a les 20:30

    Quina sort tenir un cor tant gran que no pot omplir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’octubre del 2014, a les 13:42

      No sé si és una sort tenir aquesta mancança d'amor. Penso que millor seria tenir-lo ple a vessar.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)