Demà 25 es celebra el CORRELLENGÜA, aquest any amb un homenatge a M.Mercè Marçal, i recordarem la seva vida i la seva obra a les 17,45 a la Plaça de Sants. Us hi esperem!
Com
la xiqueta que en encetar camí
s'omple de rocs la falda i les butxaques
i s'endinsa en el bosc i els va perdent
sense lliurar les batalles previstes
contra llops o gegants, ombres
va deixant un rastre
sembra
i ara li resta només dins del puny
crispat un còdol llis...
s'omple de rocs la falda i les butxaques
i s'endinsa en el bosc i els va perdent
sense lliurar les batalles previstes
contra llops o gegants, ombres
va deixant un rastre
sembra
i ara li resta només dins del puny
crispat un còdol llis...
Maria Mercè Marçal
"Raó del cos"
M'agrada aquesta dona, que deia, més o menys, que a l'atzar li devia tres dons: ser dona, de classe obrera i nació oprimida... alliberem-nos! :) Bon dia, Glò!
ResponElimina...i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
EliminaSi, Gemma, sembla que ja arriba l'hora de fer alguna cosa més que queixar-nos
dissabte, 17:45. a Sants.
ResponEliminaEn prenem nota.
Xavier, em va fer molt feliç veure't i poder-te saludar.
EliminaGràcies per acompanyar-nos en aquest dia d'homenatge a la poesia i a la nostra llengua.
Que no pari, aquest Correllengua!
ResponEliminaFa uns deu anys de corre. Això ja no ho para ningú. No podrien.
EliminaEstà molt bé que no faci servir els rocs, que a pedrades no s'aconsegueix res...Espero que el que té a la mà, no trenqui la seva actitud pacífica...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
No sé jo si era gaire pacífica la Marçal. El que sembla segur és que no era gens conformista. Ella mateix es proclamava rebel. Tres voltes rebel.
EliminaPetonets, M.Roser.
Un còdol on aferrar-se, quan s' han llençat tots els rocs...
ResponEliminaMe l' has descobert aquest. No el coneixia, o no el recordava...
Sempre és bo tenir alguna cosa a la que aferrar-se quan s'ha perdut tot el demés.
EliminaÉs un poema dels que avui hem recitat al Correllengua, jo tampoc el coneixia.