Ara d'un núvol
aigua de neu,
llampec,
penombra de sol,
ara d'un núvol la tarda crema
i un cor s'atura
amb la puixança d'una mà
secreta i immòbil.
Jo no hi sóc,
presoner sense evasions,
però és la teva mà subtil,
daurada de silenci
la teva mà només
que crema, i la tarda.
Flama extingible dins l'anell,
reconec la meva cendra
i, sense plors, però rebel,
no sóc company, sinó el silenci
l'absència.
Manuel de Pedrolo
"Esberla del silenci"
Pintura: W.M.J. Turner
No coneixia aquest vessant poètic del Pedrolo.
ResponEliminaBo en la novel·la, i també en la poesia!!
És pot conegut com a poeta, tot i que té tres poemaris editats.
EliminaAl blog hi ha algun poema més d'ell.
Sempre m'ha agradat la rebel·lia de Pedrolo... Clar que m'agradaria més que hi fos... Com hauria gaudit d'aquest moment històric!
ResponEliminaGaudiria al moment. Segur que viuria intensament aquest moment tan crucial per al nostre país.
EliminaUn núvol molt especial aquest...No coneixia el Pedrolo poeta.
ResponEliminaPetonets.
Cert, un núvol una mica torbador.
EliminaPetonets, M.Roser!
Ostres, jo tampoc sabia que hagués escrit poesia. S'hi pot reconèixer una mica el seu estil, crec.
ResponEliminaA mi també em va sorprendre quan el vaig descobrir com a poeta. Tens raó, com tu penso que el seu estil és present també en poesia.
EliminaM'apunto als que no coneixen que Pedrolo hagués escrit poemes. La seva prosa m' agrada molt i veig que la poesia tampoc se li donava gens malament
ResponEliminaNo m'estranya, molts escriptors de renom han escrit poesia. Però la fama com a novel·listes eclipsa la de poeta, encara que fossin bons en les dues vessants.
EliminaLa Poesia és minoritària sempre.