"FI DE LLUIS COMPANYS" de Josep Carner

Recordem al president màrtir en l'aniversari de la seva mort. Avui fa 74 anys que el van afusellar a dos quarts de set de la matinada. Josep Carner li dedicà un dels seus poemes més incisius i compromesos.

Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

–Véns i et perdem –deien en veure’l
la mar i l’aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d’ira “¡Viva España!”
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.

“La mort m’espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m’heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.”

Tot peresós, el sol d’octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d’un rengle, donaria
l’oficial, rígid i groc.

I en encetar-se’n la paraula

amb dring de renec foraster,

ell crida: –Visca Catalunya!

Tot, gent i pati, es va desfer:

i un batre d’ulls abans de caure

la gran Invocada veié

com una barca tota sola

però menada pels destins:

per uns destins d’ales nacrades

i el guspireig de les onades

i els salts de joia dels dofins.

                   Josep Carner