Miquel Costa i Llobera és una figura cabdal de l'anomenada escola mallorquina, és l'autor d'una obra no gaire extensa, però de gran importància en l'evolució de la poesia catalana moderna. La seva és equilibrada, elegant i bella.
Per què mai té tal encant
com mig oberta una flor?
Per què és tan dolça pel cor
la paraula d’un infant?
Per què l’auba és molt més bella
que el migdia lluminós?
Per què és tot més agradós
quan és encara poncella?
Poncella, esperança, aubada...
sou aquí baix lo millor,
perquè la vall de dolor
no és lloc de cosa acabada.
com mig oberta una flor?
Per què és tan dolça pel cor
la paraula d’un infant?
Per què l’auba és molt més bella
que el migdia lluminós?
Per què és tot més agradós
quan és encara poncella?
Poncella, esperança, aubada...
sou aquí baix lo millor,
perquè la vall de dolor
no és lloc de cosa acabada.
M. Costa i Llobera
Pintura R. Alonso
La bellesa dels inicis.
ResponEliminaEls inicis són bells perquè estan plens d'il·lusions i d'esperances.
EliminaLa poncella sempre atrau, sempre.
ResponEliminaLa poncella és molt atractiva, però no és atraient la flor oberta i que ofereix el seu perfum i el seus pètals?
EliminaÉs que amb el pas el temps, s'espatlla la innocència de les coses...
ResponEliminaPetones.
Amb el pas del temps s'espatlla tot el que fa referencia al físic de les persones, però a vegades els seus valors espirituals i morals augmenten i això també és cosa agradosa.
Eliminaper què els inicis sempre son el millor.
ResponEliminaCom l'amor...és tan bonic mentre dura.
EliminaEn els inicis hi ha la il·lusió. En la mirada d'un infant, en els jocs dels cadells, en el somriure de l'alba...
ResponEliminaPerò la il·lusió no s'ha de perdre necessàriament. Em de mirar de conservar-la.
EliminaPenso com en Xavier, és a causa de la il.lusió dels inicis...
ResponEliminaPerdre la il·lusió és trist i, potser, inevitable, però penso que sempre se'n poden trobar de noves que ajudin a fer aquesta vida més agradable.
Elimina