Faig de no res, amb mots, un provisori
replà, quan ja l'escala no segueix
i dóna al buit—
des d'on es pugui veure
l'esplanada del temps amb somnis aparcats
per sempre més: al fons, un monòlit de pòrfir
que no respon a cap interrogant. Oberts,
els ulls miren un blau intens de mar
en moviment que es va tornant de sorra.
Oh terrible desert. I no canvien mai
sorra en aigua els poetes, baldament
s'ho proposés algun. Canvia alguna cosa,
però, si els mots, alliberats
de llur sentit primer, potenciant-lo, evoquen,
a poc a poc, desfent-se en espirals,
com d'una pipa el fum o el baf d'un plat de sopa
calenta.
Joan Vinyoli
Gran Vinyoli!!!
ResponEliminaSempre amb aquest punt de melanconia o angoixant tristor que el fa tan bo.
Aquest poema és d'un dels seus últims llibres, ja malalt. Potser per això es fa més palesa la malenconia i l'angoixa.
EliminaEnrevessat, fa que s'hagi de llegir dues vegades. A la segona agrada més.
ResponEliminaEls poemes de Vinyoli a mi gairebé sempre em requereixen una segona lectura, o una tercera o una quarta.... I a mesura que els vaig llegint els vaig estimant.
EliminaNo m'acaba de fer el pes, el trobo una mica rebuscat i no l'entenc gaire...Ep, apreciació meva!
ResponEliminaPetonets.
Un poema no gens fàcil, Vinyoli no acostuma a ser-ho, sobretot a les darreres obres que escriu.
EliminaM'agrada molt, quin gran final! Me l'emporto al meu bloc, si no et fa res.
ResponEliminaEm fa molta il·lusió que el portis al teu bloc.
EliminaM'agradarà llegir-te.
Per mi tb és massa enrevessat, no tinc gaire pràctica en poesia
ResponEliminaNo és un poema que entri en una lectura ràpida. Profund, dens...enrevessat, com tu dius, com força de la poesia de Vinyoli.
EliminaCoincideixo amb que en resulta enrevessat i que requereix més d'una lectura, tot i així no l'hi he acabat de trobar el punt. De fet sempre en costa una mica trobar el punt als poemes.
ResponEliminaEm sorprèn que tothom coincideix en que és un poema enrevessat, que ho és. Però molts dels poemes que em compartit de Vinyoli ho són també, alguns encara més. No és un poeta fàcil en els últims anys la seva obra es torna força críptica.
EliminaEn això estem. En fer del fum, física ben real. Menjar-se el baf.
ResponEliminaUn 11, Vinyoli. Un ai al cor on jo també em trobo.
Els mots desfent-se en espirals, càlides i oloroses...quina imatge!
EliminaAi!
Molt bo!! Aquest poema d'en Vinyoli també m'agrada molt:
ResponEliminaERCLES
Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d’estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
-tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
de la nit negra covant l’ou de la llum
del dia nou-,
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent.
Boníssim! Si no et sembla malament el compartiré al blog més endavant. Gràcies!
EliminaHe visitat al teu blog i el trobo magnífic. Vindré sovint!